El diaconat en la papirología documental grega i copta
- Autores: Xavier María Vicens Pedret
- Directores de la Tesis: Sofía Torallas Tovar (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesca Mestre Roca (presid.), Ernest Marcos Hierro (secret.), Sebastià Janeras (voc.), Jesús Carruesco García (voc.), María Jesús Albarrán Martínez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB TDX
- Resumen
El diaconat és una institució abundosament representada en el corpus de la papirologia documental que, tanmateix, no havia estat fins ara objecte d’un estudi específic.
Els documents que ens han pervingut, procedents bàsicament d’Egipte, ens permeten tenir una visió de l’evolució del lema διακi de la institució del diaconat durant més d’un mil∙leni.
En primer lloc, ens il∙lustren sobre l’ús quotidià del mot διάκονος i les corresponents formes verbals i variants en el context del grec precristià o no cristià. Una de les constatacions més evidents és que, si literàriament convivien des del segle I un ús general i un tecnicisme cristià utilitzat per indicar un grau de la jerarquia eclesiàstica, a partir del segle IV i de la cristianització de l’Imperi Romà l’ús cristià esdevé hegemònic i bandeja, en els textos documentals, qualsevol altra utilització del mot. Esment a part mereix el seu ús en els papirs màgics, on la seva utilització està marcada pel caràcter fortament transgressor d’aquestes pràctiques.
Pel que fa al diaconat cristià, el corpus documental ens ofereix un gruix important de textos que comencen el segle IV, amb algun cas anterior discutit, i s’incrementen de manera important en el període següent.
A través d’aquests documents podem reconstruir en part aspectes relatius a la pràctica de l’ordenació diaconal i la seva evolució al llarg del temps, així com de la participació dels diaques en la vida litúrgica de l’Església. Igualment, reflecteixen la seva participació en el fenomen del monaquisme, que precisament tingué el seu bressol a Egipte.
Els documents també ens permeten comprovar quin era el grau de participació dels diaques en l’administració eclesiàstica, especialment en el seu vessant econòmic, així com funcions de caràcter civil que assoliren gradualment, especialment en les poblacions petites i en matèria fiscal.
També podem resseguir l’activitat privada dels diaques: la seva participació en la vida econòmica a través de l’exercici de l’activitat agrícola i el de diverses professions artesanals o liberals. És especialment significativa l’una especialització en la redacció de documents i l’assumpció de funcions notarials, que implica també l’exercici de potestats públiques.
Aquesta activitat en el món econòmic es manifesta també en la participació en diversos negocis jurídics recollits en diferents tipologies contractuals, així com en les seves relacions amb l’administració de justícia per diverses causes penals.
Els documents examinats permeten igualment tenir una visió de la vida familiar dels diaques que hi són representats, especialment pel que fa a les relacions de filiació.
Finalment, la documentació ens confronta amb una institució diferent del diaconat, malgrat que amb una relació etimològica, la dels diaconetes. Aquest mot, tot i que molt menys documentat, també sofrirà un procés d’especialització semblant al del mot “diaca” per esdevenir un mot tècnic cristià.
