Caracterització de LAT4 i EEG1, dos membres de la família de transportadors d'aminoàcids SLC43

• Autores: Susanna Bodoy Salvans
• Directores de la Tesis: Manuel Palacín Prieto (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Marçal Pastor Anglada (presid.), José Julio Chillarón Chaves (secret.), Antònia Ribes Rubió (voc.), Joan Bertran Comulada (voc.), Virginia Nunes Martínez (voc.)
• Materias:
  • Química
    • Bioquímica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • S'ha identificat LAT4, un nou transportador d'aminoàcids de la familia SLC43. LAT4 guarda un 57% i un 30% d'identitat amb LAT3 i EEG1, els altres dos membres de la familia. La proteïna es glicosila i arriba a la membrana de les cèl¿lules HeLa quan es sobreexpressa. El RNA missatger de LAT4 s'expressa majoritàriament a placnta, investí i ronyó. Més concretamente, mitjançant hibridación in situ, hem detectat el missatger de LAT4 a cèl¿lules dels túbuls distals i dels conductes col¿lectors del ronyó, i a les cèl¿lules de la cripta i la bse de l'enteròcit a l'intestí prim. L'expressió de LAT4 en oòcits de Xenopus indueix una activitat de transport d'aminoàcids no metabolitzable BCH. Aquestes propietats concorden amb el subsistema previamente descrit L subíndice 2 i afegeisen un quart transportador responsable de l'actuvutat del sistema L, juntamente amb LAT1, LAT2 i LAT3. L'activitat de transport incluïda per LAT4 i concretamente inhibeix específicamente el component de baixa afinitat. A més a més, hem descrit el mutante LAT4 S297A, insensible al pretractament amb NEM. Al model cel¿lular de ronyó PCT, es detecta una activitat de trnasport de baixa afinitat a la cara basolateral compatible amb la descrita per LAT4.

    EEG1, el tercer membre de la familia SLC43, es glicosila i expressat en sistemes heteròlegs arriba a la membrana plasàtica de la cèl¿lula, però no indueix activitat de transport pels aminoàcids assajats. El RNA missatger de EEG1 es detecta majoritàriament a cor, fetge, i en menor grau a ronyó, pulmó i placenta, tant en teixits humans com de ratolí. S'ha generat un anticòs contra la proteïna que permet la seva detección a ronyó, intentí i pulmó amb diferents patrons de glicosilació. També s'ha generat un model murí mitjançant l'exposició a l'agent altamente mutagènic etilnitrosurea (ENU). La mutación puntual detectada, introdueix un codó stop prematur concretamente a la posición de la tirosina 221, que trunca la proteïna aproximadamente a la meitat. Els ratolins homozigots per la mutación són viables, fèrtils i segueisen una herència mendeliana. No existiesen diferències pel que fa al pes dels animals mutants i control. No hiperexcreten aminoàcis en orina, ni tenen nivells elevats d'aminoàcids en sang- Presenten alteracions histopatològiques al ronyó i al fetge. Suggerim que EEG1 no té un paper rellevant en la reabsorció renal d'aminoàcids sense descartar una possible compensación per altres tansportadors.