Resumen de Una aportació a la fenomenologia dramàtica: Plató, Jan Pato?ka, Václav Havel
Aquesta tesi doctoral mostra la relació entre Plató, Jan Patočka i Václav Havel a través de la noció de cura de l’ànima (péče o duši) i del platonisme que s’hi vincula, tot fixant-se en la manera com aquesta cura és expressada gràcies a la forma dramàtica en els diàlegs de Plató i en els drames vaněkians de Václav Havel (1975-78). A partir d’aquí s’analitza la genealogia del projecte patočkià d’un platonisme negatiu en les lliçons universitàries de 1947-49 sobre Sòcrates i Plató i es posa aquesta recerca en relació amb els elements fenomenològics propis de la filosofia de Patočka (món i asubjectivitat), així com amb la noció de dramaticitat, present en tots tres autors. Tot això duu a un enriquiment de la noció de fenomenologia dramàtica (Stanley Rosen) i a la d’una dramatúrgia al servei de la cura de l’ànima, dos elements per a una meditació històrica europea.
