Contribució de la radiació ionitzant en el procés de transformació cel·lular.
- Autores: Joan Repullés Fernández
- Directores de la Tesis: A. Genescà (codir. tes.), Mariona Terradas Ill (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Rosa Miró Ametller (presid.), Victoria Linares Vidal (secret.), Gemma Fuster Orellana (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biología Celular por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La radiació s’utilitza actualment en múltiples procediments tant amb finalitats medico diagnòstiques com de tractament. Tanmateix, l’exposició a la radiació ionitzant pot causar l’acumulació de mutacions al DNA de les cèl·lules irradiades que poden promoure la tumorigènesi. La transformació tumoral és un procés que en alguns casos pot durar dècades abans no es manifesti, existint estadis intermedis on el procés de transformació s’ha iniciat però encara no ha donat lloc a cèl·lules neoplàsiques. En aquest sentit, en la present tesi doctoral es pretén investigar l’efecte de la radiació ionitzant sobre cèl·lules epitelials mamàries humanes sanes i parcialment transformades.
La glàndula mamària és un òrgan sovint exposat a radiació ionitzant i un dels teixits que permet amb més facilitat l’obtenció de teixit sa per finalitats experimentals. Per tal d’estudiar l’efecte de la radiació sobre les cèl·lules epitelials mamàries s’han derivat cultius primaris de BPECs (Breast Primary Epithelial Cells) a partir de teixit mamari sa provinent de dues donants. Un cop establert el cultiu, s’ha modificat el genoma d’aquestes cèl·lules de forma dirigida transduint-les amb els elements gènics Ttag i hTERT per obtenir cèl·lules en procés de transformació, i amb Ttag, hTERT i HRAS per tal de transformar-les completament de forma experimental. Un cop establerts i caracteritzats, els cultius s’han exposat a dosis de radiació ionitzant d’entre 0,25 i 2 Gy i s’ha valorat l’adquisició de característiques tumorals degudes a l’exposició a la radiació. Concretament, s’ha estudiat l’efecte de radiació en la capacitat de créixer amb independència d’ancoratge, la formació d’estructures organitzades en cultius tridimensionals en Matrigel i el perfil d’expressió gènica de les cèl·lules sanes i parcialment transformades.
Les cèl·lules parcialment transformades van presentar un increment de la capacitat de formar colònies en agar 8 setmanes després d’irradiar-les amb 0,5 Gy o 2 Gy, en funció de la donant. En una de les dues donants també es va observar una disminució de la capacitat de formar estructures tridimensionals polaritzades per part de les cèl·lules parcialment transformades irradiades. En conjunt, els resultats obtinguts han demostrat una resposta amb diferent grau de sensibilitat per part dels cultius derivats de les dues donants analitzades, suggerint possibles diferències interindividuals davant la resposta a la radiació. De manera més important, en les dues donants es va observar una major susceptibilitat davant la transformació radioinduïda per part d’aquelles cèl·lules que havien iniciat el procés de transformació de forma experimental, requerint menys dosi que les cèl·lules no transduïdes.
En resum, semblen existir diferències en la susceptibilitat individual a la radiació durant el procés de transformació cel·lular, essent una de les principals causes el background d’alteracions gèniques acumulat per les cèl·lules. Aquest resultats posen de manifest la necessitat de regular encara més l’exposició a radiació ionitzant d’aquells persones que, pel seu bagatge genètic, podrien presentar una major acumulació de cèl·lules parcialment transformades.
