Diferències entre els jugadors patològics online i els jugadors patològics de màquines escurabutxaques: estudi de les característiques sociodemogràfiques, clíniques (psicopatologia, personalitat i intel·ligència) i relatives al perfil de joc i dels factors predictors d'abandonament prematur de la teràpia / Cristina Martínez Viana ; Director: Dr. Josep

• Autores: Cristina Martínez Viana
• Directores de la Tesis: Josep Cañete Crespillo (dir. tes.), Lourdes Ezpeleta (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Mariano Chóliz Montañés (presid.), Núria Aragay Vicente (secret.), Susana Jiménez Murcia (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología Clínica y de la Salud por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
  • Psicología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  DDD  TDX 
• Resumen

  • L’any 1977 es van legalitzar els jocs d’atzar a Espanya i des d’aleshores han aparegut de forma creixent les diverses modalitats de jocs d’atzar i d’apostes. L’any 2011 es va legalitzar el joc online i totes dues legalitzacions han donat lloc a una major accessibilitat i una major publicitat dels jocs, que s’ha traduït en un increment enorme de la quantitat de persones que acaben desenvolupant una addicció als jocs d’atzar. Cada vegada són més nombrosos els jugadors que acudeixen a les unitats de tractament especialitzades demandant ajuda per presentar problemes amb els jocs d’atzar online.

    L’objectiu general de la tesi és l’estudi de les diferències a nivell sociodemogràfic, a nivell clínic (psicopatologia associada, personalitat i intel•ligència) i del perfil del joc, així com estudiar els factors predictors d’abandonament prematur de la teràpia entre els jugadors presencials de màquines escurabutxaques i els jugadors online utilitzant una mostra clínica de 156 jugadors patològics atesos consecutivament a la Unitat d’Atenció al Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques de l’Hospital de Mataró des de juliol de 2013 fins al març de 2017, dels quals 114 són jugadors de màquines escurabutxaques i 42 són jugadors online.

    Els resultats obtinguts confirmen que els jugadors patològics difereixen significativament segons el tipus de joc, demostrant l’existència de nombroses diferències a nivell sociodemogràfic, psicopatològic, de personalitat, d’intel•ligència i del perfil de joc. Així podem concloure que la mostra de jugadors patològics online té una edat més jove, amb estudis universitaris o de formació professional, actius laboralment, solters i amb un elevat estatus socioeconòmic. Tenen puntuacions més altes en intel•ligència, presenten menor comorbiditat psiquiàtrica i menor ús de substàncies. D’altra banda, tenen menys antecedents mèdics personals, prenen menys psicofàrmacs però presenten una major severitat del trastorn. A nivell de personalitat, són més cercadors de novetat. Pel que fa al perfil de conducta del joc inicien la conducta de joc i l’addicció a una edat inferior amb menor latència des que comencen a jugar fins que desenvolupen el trastorn i presenten menys anys d’evolució de la malaltia, juguen més sovint, aposten quantitats més grans de diners, inverteixen més temps en joc, acumulen més deutes, demanen més diners i cometen més actes delictius per finançar el joc i tenen més problemes judicials a causa del joc que els jugadors patològics presencials de màquines escurabutxaques.

    El nostre estudi confirma que hi ha variables específiques per cada grup de jugadors associades a l’abandonament prematur del tractament. Per als jugadors de màquines escurabutxaques, la variable associada a abandonament és no tenir préstecs amb entitats financeres a conseqüència del joc. Per als jugadors online, les variables relacionades amb l’abandonament són una menor severitat del trastorn i tenir antecedents familiars de joc patològic. Per últim s’han identificat altres variables comunes a tota la mostra que estan associats a l’abandonament prematur: una menor severitat del trastorn, la freqüència de joc mensual, elevats nivells d’hostilitat i fer tractament grupal. Es conclou que el joc online té un poder addictiu superior al joc presencial a màquines escurabutxaques, provoca conseqüències més negatives i una major severitat del trastorn.