Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Characterization of antimicrobial resistance and bacterial diversity in the gastrointestinal and respiratory tract of calves fed different types of milk.

  • Autores: Georgina Maynou Lombardo
  • Directores de la Tesis: Marta Terré Trulla (dir. tes.), Montserrat Llagostera Casas (tut. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Sergio Calsamiglia (presid.), Virginia Aragón Fernández (secret.), Lina Maria Goncalves Cavaco (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Microbiología por la Universidad Autónoma de Barcelona
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en:  DDD  TDX 
  • Resumen
    • L’ús de la llet de rebuig procedent de vaques tractades amb antimicrobians en l’alimentació de vedells lactants és una pràctica habitual entre els ramaders. En aquesta tesi es van realitzar tres estudis per avaluar els efectes de l’alimentació de vedelles lactants amb llet de rebuig sobre el desenvolupament de bacteris resistents a antimicrobians i la microbiota del tracte gastrointestinal i respiratori. En el primer estudi es van avaluar els patrons de resistència a antimicrobians d’Escherichia coli aïllada de mostres fecals i Pasteurella multocida de mostres nasals de vedelles Holstein alimentades amb llet de rebuig o amb llet en pols. L’alimentació amb llet de rebuig va augmentar la prevalença d’E. coli fecal i de P. multocida nasal resistent a alguns dels antimicrobians testats. No obstant, patrons de multiresistència similars entre colònies d’E. coli aïllades de mostres ambientals i de vedelles al naixement i a les 6 setmanes d’edat suggereixen l’existència d’altres factors, tals com la contaminació ambiental, en l’adquisició de bacteris resistents. També es van observar diferencies en les probabilitats d’aïllar E. coli resistent segons l’edat dels vedells. En el segon i tercer estudi, es van alimentar les vedelles amb llet de rebuig pasteuritzada amb residus d’antibiòtics beta-lactàmics o amb llet en pols, i se’n va avaluar la resistència antimicrobiana d'aïllats d’E. coli fecal tant a nivell fenotípic com genotípic a l’inici de l’estudi, i abans i després del deslletament. L'alimentació dels animals amb llet de rebuig pasteuritzada va augmentar la prevalença d’E coli fenotípicament resistent a diferents antimicrobians beta-lactàmics, així com la probabilitat d’aïllar colònies d’E. coli portadores del gen de resistència a cefalosporines blaCMY-2. No obstant, un cop les vedelles eren deslletades, la prevalença d’E. coli resistent a beta-lactàmics disminuïa en vedelles alimentades amb llet de rebuig tot i que seguia sent superior que en aquelles alimentades amb llet en pols.

      Pel que fa a la microbiota del tracte gastrointestinal i respiratori de les vedelles, ni la diversitat ni la riquesa de les poblacions bacterianes es van veure afectades pel tipus de llet consumida. No obstant, l’anàlisi de distàncies filogenètiques entre comunitats bacterianes va indicar diferències significatives entre règims alimentaris tant en la microbiota nasal com la fecal suggerint un efecte dels residus antimicrobians presents a la llet o d’altres substàncies que no es troben en els lacto-reemplaçants sobre la microbiota de les vedelles. D’altra banda, l’alimentació de vedelles amb llet de rebuig pasteuritzada també va afectar la composició taxonòmica de les poblacions bacterianes del tracte respiratori però no la d’aquelles del tracte gastrointestinal.

      En conclusió, l’alimentació de vedelles lactants amb llet de rebuig fomenta la presència de bacteris resistents en el tracte gastrointestinal i nasal del vedells, així com influencia l’estructura de les comunitats bacterianes que colonitzen aquestes parts del cos.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno