Restrenyiment funcional en els diferents fenotips d'ancians de Catalunya: estudi de la prevalença, símptomes clínics, factors de risc, fisiopatologia i impacte en la qualitat de vida /

• Autores: Sandra Arco Rodríguez
• Directores de la Tesis: Xavier Rius Cornado (dir. tes.), Pere Clavé i Civit (dir. tes.), Esther Cabrera Torres (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Armengol Carrasco (presid.), Joan M. Pérez-Castejón Garrote (secret.), Jaume Padrós Selma (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Cirugía
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Epidemiología
    • Ciencias de la nutrición
      • Digestión
  • Demografía
    • Características de la población
      • Envejecimiento de la población
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  DDD  TDX 
• Resumen

  • Resum Introducció. El restrenyiment funcional (RF) és una síndrome força prevalent la població general en el nostre entorn, especialment en dones i gent gran. És destacable el seu impacte a nivell de recursos sanitaris, així com a nivell de qualitat de vida dels pacients que la pateixen. La població anciana passa en els darrers anys de la seva vida per uns canvis físics, psíquics i socials que contribueixen habitualment a una major dependència, alteracions emocionals i empitjorament de la qualitat de vida.

    Objectiu. Conèixer la prevalença de RF segons els fenotips de fragilitat, en la població anciana, així com els factors de risc associats. Descriure els símptomes, fisiopatologia del RF i l’impacte en la qualitat de vida.

    Metodologia. Per dur a terme aquest estudi es van seleccionar 3 poblacions majors de 70 anys: subjectes residents en la comunitat, subjectes hospitalitzats i subjectes institucionalitzats. Es van recollir variables sociodemogràfiques, sobre comorbiditats i consum de fàrmacs, criteris de fragilitat, diagnòstic de RF segons criteris de Roma III, característiques de la dieta i consum d’aigua. Es van seleccionar dos subgrups de pacients per realitzat proves funcionals per determinar la fisiopatologia en aquesta població.

    Resultats. La prevalença de RF en la població comunitària és del 13.5%, en la població hospitalitzada del 50% i en la població institucionalitzada del 58.6%. La prevalença de RF és superior en dones i s’incrementa amb l’edat. La prevalença de RF en pacients fràgils és superior a la dels pacients no fràgils en els tres grups poblacionals (comunitat 12.2% vs 20%, hospital Restrenyiment funcional en els diferents fenotips d’ancians de Catalunya.

    Estudi de prevalença, clínica i factors de risc, fisiopatologia i impacte en la qualitat de vida. Sandra Arco.

    32.3% vs 67.7% i residència 33.3% vs 53.3%). Els símptomes més freqüents en els grups estudiats són les femtes dures i esforç defecatori. En quant als factors associats, apareixen MPOC (comunitat 21.8%, hospital 56.6%), el tractament amb benzodiazepines (comunitat 24%, residència 66.6%), la pèrdua de pes (comunitat 33.3%), caigudes (hospital 73.3%) i alentiment de la marxa (hospital 74.1%). En funció dels subtipus clínics els pacients ancians mostren un perfil de dificultat expulsiva.

    Conclusions. La prevalença del RF és elevada en la població anciana, especialment en les dones. Augmenta amb l’edat i amb la fragilitat del pacient. La QV en els subjectes amb RF es veu alterada respecte als que no presenten RF. El RF en la població anciana es caracteritza per la dificultat expulsiva, segons mostra la simptomatologia del pacient i les proves funcionals realitzades.