Aquesta proposta de tesi doctoral estudia la recepció del conjunt de la producció dramàtica de Tennessee Williams a la ciutat de Barcelona durant el franquisme. L’anàlisi d’aquesta recepció, emmarcada en un context internacional més global, permet plantejar si el procés de recepció del teatre de Tennessee Williams a Barcelona va ser el resultat d’unes circumstàncies locals determinades per la realitat política, social i cultural del moment (la dictadura franquista), o si, altrament, aquesta recepció podia circumscriure’s en una tendència artística compartida amb d’altres cultures i països.
El treball consta d’una introducció on es descriu sintèticament el context teatral existent en el moment de l’arribada del teatre de Tennessee Williams a l’escena occidental de postguerra (incloent-hi l’espanyola i la catalana), les característiques bàsiques del teatre d’aquest autor i una possible periodització del conjunt de la seva obra dramàtica. El cos del treball presenta l’anàlisi detallada de la recepció de cadascun dels muntatges que es varen estrenar a Barcelona durant el franquisme: 1) El zoo de cristal (1950, 1955, 1956), 2) Un tranvía llamado Deseo (1950, 1961), 3) La rosa tatuada (1958), 4) La gata sobre el tejado de zinc (1959), 5) La caída de Orfeo (1961) i 6) Dulce pájaro de juventud (1966). Per elaborar aquesta anàlisi, s’ha traçat una panoràmica de la recepció crítica internacional del teatre de Williams per, tot seguit, estudiar-ne la recepció crítica a Barcelona. A més, també s’han analitzat els problemes que cada obra representada va tenir amb la censura, així com les traduccions originals de les obres a l’espanyol.
Les conclusions del treball permeten entendre com l’auge, la consolidació i la davallada de l’interès per Tennessee Williams als Estats Units i a Europa es projecta també a l’escena barcelonina tenint en compte les circumstàncies polítiques i culturals pròpies de l’estat espanyol.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados