Efecte de l'activitat de les vies de senyalització en la derivació de cèl·lules mare embrionàries de ratolí a partir de blastòmers aïllats /
- Autores: Marta Vila Cejudo
- Directores de la Tesis: Josep Santaló (codir. tes.), María Elena Ibáñez de Sans (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Veiga (presid.), C. Nogués i (secret.), Laura Batlle Morera (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Biología Celular
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
La derivació de línies de cèl·lules mare embrionàries (ESC) requereix que la pluripotència que presenten els embrions es mantingui en el cultiu in vitro. L’estudi de les ESC permet conèixer els mecanismes necessaris pel manteniment de la pluripotència i els processos de diferenciació cel·lular i aplicar els coneixements obtinguts en el camp de la medicina regenerativa. Per això, durant les últimes dècades, s’ha estudiat el procés de derivació i manteniment d’ESC en espècies model, com ara el ratolí. Aquests estudis han permès determinar que l’èxit de la derivació de línies de ESC de ratolí (mESC) recau en les condicions de cultiu i les característiques inherents dels embrions utilitzats per a començar el procés de derivació. Tanmateix, com que la majoria d’estudis s’han realitzat en línies derivades a partir de blastocists, no es coneix quina és la influència d’aquestes variables en la derivació de mESC a partir de blastòmers aïllats ni tampoc les característiques que presenten les línies establertes en aquestes condicions. Per això, l’objectiu d’aquesta tesi és estudiar la influència de les condicions de cultiu i les característiques de les cèl·lules establertes a partir de blastòmers aïllats.
En un primer treball, es va estudiar la influència del fons genètic de la soca donadora d’embrions, els suplements del medi de cultiu (KSR i N2B27) i la presència del còctel 2i, que activa la senyalització de la via de Wnt i inhibeix la senyalització de la via de les MAPK, en la derivació de línies de mESC a partir de blastòmers aïllats i blastocists sencers, utilitzats com a control. En aquest estudi, es va observar que tan sols els blastòmers provinents d’embrions de soques permissives cultivats en un medi suplementat amb KSR i en presència del còctel 2i, permetien establir línies de mESC amb eficiències raonablement elevades, properes al 25%. A més a més, els resultats d’aquest estudi van determinar que els blastòmers tenen uns requeriments més elevats que els blastocists per tal de poder establir línies de mESC.
Tenint en compte els resultats obtinguts, en un segon treball es va estudiar amb més profunditat l’efecte de les vies de Wnt i MAPK en la derivació de mESC a partir de blastòmers aïllats i les característiques de les línies tractades amb diferents moduladors d’aquestes vies. Els resultats d’aquest treball van apuntar que la modulació de la via de Wnt és determinant per a la derivació de línies de mESC a partir de blastòmers aïllats. A més a més, els resultats van mostrar que les eficiències de derivació augmenten quan es combinen parelles de moduladors, essent màximes en el tractament amb 2i. L’activació de la via de Wnt va fer que les cèl·lules presentessin característiques de l’estat de pluripotència naïve. En canvi, la inhibició de la via combinada amb altres moduladors, va comportar una reducció en l’activitat transcripcional de la via i va fer que les mESC presentessin característiques de l’estat de pluripotència primed.
En conjunt, els resultats d’aquesta tesi posen de manifest que el fons genètic dels embrions, els suplements del medi i sobretot les vies de senyalització modulen l’eficiència de derivació i determinen les característiques que presenten les línies de mESC establertes a partir de blastòmers aïllats, i que aquestes variables afecten d’una manera diferent les línies que s’estableixen a partir de blastocists i les que deriven de blastòmers aïllats.
