Resumen de Estudi dels patrons del desplaçament fracturari en les fractures del húmer proximal.
Actualment estem trobant un augment de les fractures d’húmer proximal degut principalment a l’augment de l’esperança de vida i això comporta a la vegada que la població cada cop estigui més envellida.
Aquest sector de la població presenta més facilitat de fractures i aquestes solen ser per causa osteoporòtica amb patrons més complexes. Entendre el desplaçament d’aquests fragments es necessari per compendre la fractura i poder planificar el seu tractament. En el cas de decidir el tractament quirúrgic, l’èxit depèn de la capacitat de reducció dels fragments desplaçats que a la vegada depèn del enteniment de la fractura, ja que la reducció d’uns fragments no és possible sense la reducció prèvia d’altres fragments.
L’hipotesi del nostre estudi es estudiar si el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran. I els objectius són determinar el punt de tall a partir del qual el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de més d’1cm de la tuberositat gran; estudiar la relació del desplaçament de la tuberositat petita amb el volteig del cap humeral i avaluar la migració cranial de la tuberositat gran depenent del volteig del cap humeral.
Es tracta d’un estudi descriptiu retrospectiu que inclou els pacients afectes de fractura d’húmer proximal des de l’any 2010 al 2014 i que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió de l’estudi.
En els 132 pacients se’ls realitza un anàlisi descriptiu dels desplaçaments fracturaris dels 4 fragments majors (diàfisi – tuberositat gran – tuberositat petita - cap humeral) mitjançant les 2 projeccions radiològiques i un TC.
En l’estudi, trobem una forta correlació al estudiar la relació entre l’angle cervico - diafisari i la distància de la tuberositat gran tant cap a posterior com cap al lateral. Podent afirmar que quan més angle cervico - diafisari observem, hi ha una major distància entre el cap humeral i la tuberositat gran cap a posterior (p=0.012) i entre la tuberositat gran i la diàfisi cap al lateral (p=0.001), per tant més desplaçada es troba la tuberositat gran cap al lateral i cap a posterior, observant un pitjor pronòstic de la fractura. Aquests resultats els obtenim indistintament de la posición del cap humeral (general, posterior o centrat).
Quan més angulació trobem de l’angle cervico - diafisari més desplaçament de la tuberositat gran cap a lateral, aquesta relació és significativa a partir d’un angle de 130º.
Els punts de tall a partir dels quals es considera desplaçada la tuberositat gran més d’1cm són en els casos on no tenim en compte la posició del cap humeral respecte la diàfisi 152º d’angle cervico - diafisari; quan el cap humeral es troba cap a posterior respecte la diàfisi 141.7º i quan el cap humeral es troba centrat respecte la diàfisi 156.5º.
A l’estudiar la relació entre la tuberositat petita i un major o menor volteig del angle cervico - diafisari no hi hem trobat una relació estadísticament significativa, indistintament de la posició del cap humeral respecte la diàfisi (p=0.320, p=0.085, p=0.571).
Al calcular la distància entre la tuberositat gran i l’acromi, relacionant aquesta distància amb totes les mesures realitzades no hi hem trobat cap correlació independentment de la posició del cap humeral.
Amb aquest estudi hem pogut observar que si prestem atenció a les radiografies que es realitzen en un primer moment quan el pacient amb una fractura d’humer proximal arriba a l’urgència, amb la projecció antero-posterior ja li podem calcular l’angle cervico – diafisari de la fractura i amb aquesta mesura ja podríem predir el desplaçament de la tuberositat gran.
Aquestes mesures ens permeten fer un primer cribatge per poder, ja en aquest moment, sospitar quin tractament (conservador vs quirúrgic) seria el més òptim aplicar-li al pacient sense necessitat de més exploracions complementàries, i saber si seria candidat a necessitar una TC per acabar de completar l’estudi per si fos necessària la cirurgia.
