Abel Mus (1907-1983): intèrpret, pedagog, compositor i escriptor /
- Autores: Daniel Gil Gimeno
- Directores de la Tesis: Cèsar Calmell i Piguillem (dir. tes.), Josep M. Gregori i Cifré (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Cortès Mir (presid.), Jaume Carbonell i Guberna (secret.), Antonio F. Ripollés Mansilla (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia del Arte y Musicología por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral ha estat recuperar, donar a conèixer i posar en valor la figura del violinista Abel Mus (1907 Borriana (Castelló)-València 1983) en l’ambient musical del País Valencià del segle XX, donat que va ser un músic polifacètic que va desenvolupar una important activitat com concertista i pedagog, va compondre música i va escriure un conjunt variat de textos.
Aquest treball s’inscriu en el marc ampli de la recuperació i posada al dia de l’activitat compositiva i interpretativa dels músics al País Valencià, especialment d’aquells que com Abel Mus van patir la repressió franquista. Aquesta tesi estudia amb detall la polièdrica trajectòria professional d’un violinista de gran rellevància en la història de la música valenciana del segle XX, alhora estudia el context sociocultural i musical que va viure aquest violinista, i dona una gran rellevància al fet que la seva disciplina principal fos la d’intèrpret.
La tesi s’estructura en quatre grans apartats, que coincideixen amb les diferents vessants professionals que va treballar durant la seva vida. El primer apartat està dedicat a la seva trajectòria com a intèrpret del violí, on s’estudia la seva etapa de formació a València i París, la seva activitat concertística (recitals i concerts com a solista), la seva activitat orquestral (al capdavant de l’Orquestra Municipal de València, l’Orquestra Simfònica del Caire i de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona), les diferents agrupacions de música de de cambra que va crear (Quartet de València i Trio de València), així com els enregistraments i les estrenes que va realitzar.
El segon bloc se centra en la seva vessant com a pedagog i s’incideix principalment en el seu Mètode Elemental de violí i en la seva faceta de professor i director fundador del Conservatori de Música de Castelló, que va crear el 1932. També s’analitzen les seves experiències com a docent a València i Alcoi.
La seva producció com a compositor s’ha estudiat al tercer apartat. Mus va composar un catàleg de 23 obres durant un breu període d’anys (1917-1939) i després de la Guerra Civil no va tornar a escriure cap obra més. S’ha realitzat una catalogació de la seva obra i un anàlisi de les obres més representatives de cada gènere, per extraure els factors comuns del seu estil compositiu.
L’últim apartat està dedicat als seus escrits. Mus ens va llegar un variat conjunt d’escrits i traduccions que s’han analitzat separadament per poder documentar la seva producció escrita. Entre tots els seus textos mereixen ser destacades les Memòries (A life) inèdites escrites en anglès que el músic va redactar durant el temps que va estar empresonat pel règim franquista.
La tesi es completa amb un ampli annex amb la catalogació de tots els seus programes de concert, l’anàlisi del repertori que va interpretar, així com diferents document inèdits: com la catalogació de la seva biblioteca personal i diverses partitures i textos originals.
