L'orgueneria a Catalunya (1688-1803): catalogació, descripció i estudi de documents contractuals /

• Autores: Miquel Gonzalez Ruiz
• Directores de la Tesis: Josep M. Gregori i Cifré (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Borràs i Roca (presid.), Jordi Ballester i Gibert (secret.), Josep Pujol i Coll (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Historia del Arte y Musicología
• Materias:
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica de las bellas artes
      • Música y musicología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • La tesi doctoral «L’orgueneria a Catalunya (1688-1803). Catalogació, descripció i estudi de documents contractuals» ofereix una aportació cabdal a la història de l’orgue i de l’orgueneria catalana, una de les àrees menys estudiades de la història de la música catalana. La tesi se centra en l’estudi de l’orgueneria catalana entre 1688 i 1803 en base a la localització, transcripció, estudi i anàlisi dels documents contractuals establerts per les institucions eclesiàstiques (catedrals, basíliques, col·legiates, parròquies, monestirs i convents) i civils (ajuntaments) amb l’objectiu de dur a terme la construcció de nous instruments, o bé d’adobar-los, afinar-los i mantenir-los en bon estat de funcionament. La tesi estudia les tipologies i les característiques del procés de contractació, estableix un inventari/catàleg tant dels orgueners (en alguns casos vertaderes nissagues familiars) que van treballar a Catalunya, com dels instruments obrats, i una anàlisi aprofundida de l’evolució dels orgues construïts durant el període estudiat, passant des de la ubicació de l’instrument dins l’espai arquitectònic, per l’anàlisi tímbric dels cossos de l’orgue i les seves registracions , fins a l’estudi de tot allò que configurava l’estructura mecànica dels instruments. Es tracta d’un treball monumental curullat per un ric apèndix documental amb els regestos i la transcripció de tots els contractes per a la construcció de nous orgues localitzats a Catalunya durant el període estudiat.

    Des del punt de mira organològic la tesi omple un buit científic enorme atès que permetrà conèixer a fons l’evolució de l’orgueneria a Catalunya, permetrà, en el futur, ampliar la seva recerca a nous períodes de la història de la música catalana. A la vegada la tesi ofereix una transversalitat de beneficis en els camps de la musicologia i la música, atès que serà de gran utilitat tant per als estudiosos de l’orgueneria, començant pels propis orgueners, com per als intèrprets, és a dir, els organistes. No cal dir l’oportunitat o la necessitat d’aconseguir portar a la llum un treball d’aquestes característiques pels múltiples beneficis que aporta a nivell històric, científic i musical, no solament als “experts” sinó al conjunt de la societat per l’aportació que representa en el camp de la recuperació del patrimoni musical de Catalunya.