Resumen de Eficàcia de la fisioteràpia respiratòria en pacients amb bronquièctasis /
Les bronquièctasis són dilatacions anormals i irreversibles dels bronquis amb inflamació de la paret bronquial i alteració de l’epiteli ciliar que dificulten l’eliminació de secrecions i faciliten la infecció bronquial. La fisioteràpia respiratòria és essencial per l’aclariment mucociliar encara que l’evidència dels seus beneficis és escassa.
Objectius: Crear i validar una versió espanyola del Leicester Cough Questionnaire (LCQ) per poder-la utilitzar com a variable d’estudi. Avaluar el grau de coneixement i de compliment de les tècniques d’aclariment mucociliar en pacients amb bronquièctasis en el nostre mitjà. Avaluar l’eficàcia a curt i llarg termini de la tècnica de drenatge espiració lenta perllongada amb glotis oberta en decúbit lateral (ELTGOL) en bronquièctasis en un estudi randomitzat i controlat amb placebo.
Material i mètodes: Creació de la versió espanyola del LCQ amb un protocol estandarditzat i validar-la en pacients amb bronquièctasis en un estudi multicèntric. Per la fiabilitat es va analitzar la consistència interna i el canvi als 15 dies en fase estable. Es va analitzar la resposta al canvi entre la fase estable i la primera agudització. Per la validesa es va avaluar la validesa convergent amb la correlació del qüestionari de St George’s ( SGRQ) i la validesa discriminant.
Es va analitzar el coneixement de les tècniques de fisioteràpia respiratòria en pacients amb bronquièctasis en el nostre mitjà.
Pacients adults amb bronquièctasis i expectoració crònica que no estaven realitzant cap tècnica de fisioteràpia van ser randomitzats a realitzar ELTGOL o placebo dos cops al dia durant un any. Variable principal: volum d’esput expectorat durant la intervenció i a les 24h. Variables secundàries: aguditzacions, la puntuació dels qüestionaris de la versió espanyola del LCQ i del SGRQ, funció pulmonar, capacitat d’exercici, inflamació sistèmica, compliment i efectes secundaris.
Resultats: Es va crear la versió espanyola del LCQ amb uns resultats excel•lents. Per la validació es van incloure 259 pacients amb bronquièctasis de diferent gravetat. La consistència interna va ser alta per la puntuació total i bona pels diferents dominis (α de Cronbach 0,86-0,91). El test-retest va mostrar un coeficient de correlació intraclasse de 0,87 per la puntuació total. La puntuació mitja a la visita 1 va disminuir a l’inici de l’agudització (p<0,001). La correlació entre el LCQ i el SGRQ va ser -0,66 (p<0,01). Les diferències en la puntuació total del LCQ entre els diferents grups de gravetat van ser significatives (p<0,001).
El coneixement i adherència de les tècniques de fisioteràpia respiratòria es va analitzar en 46 pacients, els 24 (52.2%) que havien estat prèviament valorats per un fisioterapeuta tan sols a 4 se’ls havia ensenyat una tècnica efectiva.
22 pacients van ser randomitzats al grup ELTGOL i 22 al grup placebo. Els pacients del grup ELTGOL van expectorar més volum d’esput durant la intervenció i a les 24hores (p<0,001) tant a l’inici com al final de l’estudi. El número d’aguditzacions va ser menor en el grup ELTGOL (p=0,042). En el grup ELTGOL la puntuació del SGRQ va millorar als 6 mesos ( p<0,001) i l’impacte de la tos va disminuir (p=0,004).
Conclusions: La versió espanyola del LCQ és capaç de discriminar la gravetat de la malaltia, és sensible al canvi en el cas d’aguditzacions i és fiable per utilitzar en pacients amb bronquièctasis. El coneixement de les tècniques d’aclariment mucociliar en el nostre mitjà és baix. La tècnica ELTGOL realitzada dos cops al dia durant un any en pacients amb bronquièctasis augmenta el volum d’esput expectorat durant i després del procediment, i això s’ha associat amb menys aguditzacions, amb una milloria de la qualitat de vida i en una reducció de l’impacte de la tos.
