Resumen de Registre sedimentari i icnològic del fini-carbonífer, Permià i Triàsic continentals dels Pirineus Catalans: evolució i crisis paleoambientals a l'equador de Pangea /
L’estudi del registre sedimentari i paleontològic del fini-Carbonífer, Permià i Triàsic continentals dels Pirineus Catalans han permès caracteritzar-ne l’evolució paleoambiental i paleoclimàtica i la seva repercussió sobre els ecosistemes terrestres durnt la transició Paleozoic–Mesozoic. Aquesta transició, marcada per diversos canvis climàtics i extincions en massa, s’ha analitzat mitjançant un estudi multidisciplinari.
Les diverses campanyes de camp han resultat en el descobriment de fins a deu noves localitats amb restes fòssils, principalment amb icnites de tetràpodes (de les quals se’n fa especial èmfasi), però també amb restes òssies, traces fòssils d’invertebrats i plantes. Fins al present treball es coneixien molt pocs jaciments de petjades d’aquestes edats als Pirineus Catalans. L’elaboració de columnes estratigràfiques i cartografies de detall ha permès establir la successió espacio-temporal dels jaciments i de les unitats geològiques corresponents (unitats deposicionals definides en treballs anteriors). L’estudi conjunt d’icnites i fàcies contribueixen a realitzar anàlisis paleoambientals. L’estudi del registre fòssil ha implicat l’establiment de diferents biozonacions, que s’ha complementat amb anàlisis paleomagnètiques, cicloestratigràfiques, mineralògiques i elementals.
El Carbonífer superior s’ha documentat a partir de l’associació de plantes de la Unitat Grisa, que indiquen una edat d’Estefanià C. Les dades sedimentològiques i de paleosòls indiquen un clima humit amb curts períodes de sequera.
El trànsit Carbonífer–Permià (Unitat de Trànsit) ve marcat per un increment en l’estacionalitat i l’aridesa. La manca de marcadors cronològics als afloraments estudiats no permet precisar l’edat de la unitat.
El Permià inferior constitueix l’inici de les successions de red-beds. Els paleosòls dels dipòsits volcanosedimentaris de la Unitat Roja Inferior i l’absència de carbó denoten una aridificació del clima i una estacionalitat marcada. Els esporàdics intervals més humits, representats per sistemes fluvials meandriformes i dipòsits derivats d’aigua d’escolament superficial, contenen una icnoassociació de tetràpodes característica de l’Artinskià i constituïda per: Batrachichnus salamandroides, Limnopus isp., cf. Amphisauropus, cf. Ichniotherium, Dromopus isp., cf. Varanopus, Hyloidichnus isp., Dimetropus leisnerianus i tres tipus de Characichnos (traces fòssils de natació). Les traces fòssils d’artròpodes (especialment Rusophycus i Acripes) també són comunes.
El registre del Permià mitjà denota unes condicions climàtiques humides i estacionals. El sistema al·luvial distal de la Unitat Roja Superior inferior ha lliurat poques restes fòssils. La presència d’una vèrtebra assignada al grup dels casèids suggereix una edat de Wordià inferior i, juntament amb les icnites de tetràpode documentades en treballs previs, constata un reemplaçament de faunes.
El Permià superior es caracteritza per un clima semi-àrid, tal com indiquen les dades sedimentològiques, mineralògiques i elementals de la Unitat Roja Superior superior. El sistema de playa-lake o lacustre efímer mostra un control orbital de la sedimentació. La icnoassociació de tetràpodes documentada marca un reemplaçament de les faunes del Permià mitjà, possiblement lligat a una extinció.
El Triàsic Inferior i Mitjà està representat pel sistema fluvial (de rius braided a meandriformes i planes d’inundació) de la unitat en fàcies Buntsandstein, que conté una icnoassociació de tetràpodes formada per: Prorotodactylus mesaxonichnus (erigida com a nova icnoespècie), cf. Rotodactylus, Rhynchosauroides cf. schochardti, Rhynchosauroides i chirotheriids indeterminats, un morfotip indeterminat (Morfotip A) i dos tipus de Characichnos associats a la nova icnoespècie i als chirotheriids. Aquest registre fòssil es complementa amb la presència de dues dents d’arcosauromorf i marca la recuperació dels ecosistemes terrestres després de l’extinció de finals del Permià, amb els arcosauromorfs com a grup cabdal.
El registre continu als trànsits Carbonífer–Permià i Permià–Triàsic (fins ara desconegut al sudoest europeu), així com també la inesperada riquesa fòssil, fa dels Pirineus Catalans una regió de referència a nivell global per comprendre alguns dels canvis més dràstics de la història de la Terra.
