Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La premsa tortosina en català del primer terç del segle XX

  • Autores: M. Carme Gombau Domingo
  • Directores de la Tesis: Lluís Gimeno Betí (codir. tes.), Tomàs Martínez Romero (codir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Jaume I ( España ) en 2016
  • Idioma: catalán
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Emili Casanova Herrero (presid.), Manuel Sifre Gómez (secret.), Miquel Àngel Pradilla Cardona (voc.)
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • Els objectius d'aquesta tesi en relació amb la premsa catalana apareguda a Tortosa durant el primer terç del segle xx abasten dos àmbits d'investigació diferents: d'una banda, ens atansem a la realitat historicopolítica i cultural del moment a través del contingut d'aquests rotatius comarcals; de l'altra, analitzem els models de llengua emprats des de l'aparició del primer rotatiu escrit íntegrament en català, La Veu de Tortosa (1899-1902) fins a l'esclat de la Guerra Civil.

      El nostre model d'investigació es planteja, doncs, des de dues vessants o dos blocs d'estudi: 1. Anàlisi de continguts 2. Anàlisi de la llengua de redacció El corpus d'estudi està format per: La Veu de Tortosa (1899-1902), La Veu Comarcal (1903-1909), el Bolletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (1919-1921), La Veu de Tortosa (1930-31), Vida Tortosina (1927-1934), Acció (1933-1934), La Veu Comarcal (1934-1935), Ara (1935-1936) i Lluita (1936), a més de les revistes bilingües: La Zuda (1913-1933), Germanor (1918-1936) i La Santa Cinta (1928-1936).

      1a Part: Continguts Nuclis temàtics. Partim de 4 temes inicials: 1. Evolució del catalanisme a les terres de l'Ebre.

      2. Petjada de Mn. Alcover a les terres ebrenques.

      3. Tractament del català a l'Església tortosina.

      4. Aportacions femenines en la premsa tortosina. Paper de la dona.

      Tanmateix, hem ampliat aquests quatre objectius temàtics als més interessant de cada rotatiu (context historicosocial; política estatal, autonòmica i local; agricultura; obrerisme; ensenyament; actes culturals i religiosos; notícies culturals, musicals, teatrals, etc.). I en aquest mateix sentit cal destacar el relleu donat a les aportacions literàries, especialment pel que fa a la poesia d'autors locals i comarcals. No obstant, cal dir que ha prevalgut el criteri de destacar les reflexions i les notícies al voltant de la llengua catalana i del catalanisme, que connecten amb la segona part d'aquesta tesi.

      2a Part Nuclis temàtics: 1. Recuperació de la llengua escrita a Tortosa i comarca a través de la premsa i caracterització de la llengua prenormativa. Conéixer els models lingüístics que es donen en el català prenormatiu tortosí (LVT i LVC).

      2. Actituds lingüístiques derivades de l'acceptació de les Normes Ortogràfiques com a normatives per l'IEC.

      3. Observació de l'aplicació de les Normes Ortogràfiques i de la reforma ortogràfica de l'Exposició del DOrt. (1917) a partir de l'aparició del Bolletí i del model morfològic que s'anava imposant arreu del territori amb la Gramàtica catalana de Fabra.

      c) Seguiment del procés d'assimilació del model normatiu en les publicacions dels anys 30 (model fabrià) cap a una varietat estàndard comuna de la llengua i que Pompeu Fabra va anomenar el català literari.

      d) Evolució del model tortosinista.

      Hem seguit un model d'anàlisi lingüística que hem creat per al treball de camp i que ens permet parlar de l'estadi prenormatiu de la llengua, de l'evolució del procés normativitzador cap al català literari i de la distinció del tortosinisme lingüístic. Els blocs d'anàlisi amb els corresponents ítems són: 1. Vocalisme/ diftongs i hiats.

      2. Puntuació (accentuació, dièresi, guionet).

      3. Consonantisme (sibilants, oclusives, bilabial-labiodental, palatoalveolars, nasals, líquides, vibrants, la hac, altres).

      4. Morfosintaxi: articles, possessius, demostratius, pronoms, altres adjectius, nombre, altres pronoms, oracions negatives, preposicions, conjuncions, adverbis i locucions.

      5. Morfologia verbal: indicatiu (present, imperfet, pret. indefinit, futur simple, plusquamperfet, pret. perfet), verbs incoatius de la 3a conjugació, subjuntiu (present, imperfet, perfet, plusquamperfet), perífrasis d'obligació, altres perífrasis verbals, verb haver-hi, confusió entre conjugacions, infinitiu, gerundi i participi.

      6. Lèxic.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno