Resumen de Control de si mateix i de l'objecte
El control de si mateix i de l'objecte s'acredita a l'observacio clinica com un complex funcional de la personalitat, de diferents motivacions estructurants i defensives; de diferents punts d'aplicacio: parts del self, objecte extern, objecte internalitzat; s'acredita tambe amb multiples modalitats d'efectuacio en la conducta externa interpersonal i en el tracte de l'individu amb la seva representacio mental i corporal. Aquest complex funcional es desenvolupa en les seves possibilitats al llarg de l'evolucio de l'individu i es retroba, a partir del neixement, a les diferents etapes de la vida, amb particulars exacerbacions i modificacions en els moments de transit, fets que s'han tractat d'il.Lustrar en una casuistica de doble ordenacio, diacronica i nosologica. Aquesta doble ordenacio en precipita una altra logicament derivada d'ella, que podriem anomenar ordenacio jerarquica de funcions. Tenint en copte que un complex funcional com el control es un conjunt de funcions meselementals que s'organitzen sinergicament per a una finalitat determinada, trobem que amb la progressiva complexitat de l'aparell psiquic i de les relacions humanes, els recursos que l'individu pot emprar al servei del control son molt mes elaborats i substils, i tot un estol de funcions i amb elles tota una organitzacio interna i manifesta s'hi troba en joc. La tesi que s'empara en el metode i la tecnica psicoanalitica tracta d'establir correlacions amb els metodes de la psiquiatria clinica pel que fa referencia a l'avaluacio diagnostica de les actituds de control, les quals, a parer de l'autor, son rellevants en la prognosi del proces terapeutic.
