Resumen de El joc: un element clau en la història de la renovació pedagògica
La tesi, en format de compendi de 14 publicacions, analitza la importància que el joc ha tingut a la societat, i en concret en els infants i a l’educació.
L’anàlisi teòric sobre el joc i la seva pedagogia, centrada en un pedagog com fou Pere Vergés, ha fet pertinent distribuir-la en dos grans blocs, cadascun amb els seus objectius, continguts i articles.
El primer bloc es relaciona amb El joc en el jovent, la societat i l’educació. Per a aquest apartat s’han determinat dos grans objectius. El primer fa referència a l’estudi de diversos jocs en el passat, relacionant-los amb la societat i el sistema educatiu. El segon es relaciona amb l’anàlisi i la recerca dels jocs en publicacions d’èpoques passades (principalment s. XIX i inicis del XX). Se centra l’atenció en els escacs i el joc popular del rescat, riscat o marro. Els articles que conformen aquesta secció són: Anàlisi i classificació dels jocs de la infància de Joan Amades en funció de la seva lògica interna i del gènere dels practicants (1674-1947); El joc popular de la Xarranca. Estudi a través dels llibres i del folklore català. Possibles aplicacions en l’àmbit escolar; Inicios del ajedrez en la prensa y en las publicaciones deportivas en España (1861-1915); Las primeras revistas de ajedrez en España. Estudio de los contenidos de tres revistas (1862-1930); Los libros de ajedrez en España (c. 1770-1899): Bibliografía històrica; Los libros de ajedrez en España (1900-1939): Repertorio bio-bibliográfico y estudio bibliométrico; El marro, un juego tradicional y popular en la educación física española” (1807-1936) (Cal detallar que aquest article aporta informacions també per al segon bloc), i El joc del ‘rescat’ en el procés constituent de l’esport contemporani a Catalunya (1900-1926).
El segon bloc se subdivideix en dues parts. La primera fa referència a les aplicacions i intervencions del joc a l’educació. S’ha determinat un objectiu, que es concreta en l’anàlisi del pensament de diversos pedagogs que tractaren el joc a l’escola per poder així entendre diversos models de funcionament en èpoques passades i poder-lo aplicar a l’actualitat. Els articles que conformen la tesi són: El joc del ‘rescat’ a Catalunya. Un projecte educatiu a l’Escola del Mar de Pere Vergés; Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l’Escola del Mar (1922-1938); El juego del marro. Análisis de la lógica interna y posibilidades educatives; Investigación-acción y método de proyectos en educación física: organización de un torneo de marro; Diseño y validación de un test de ajedrez –T23– para niños de 9 a 12 años En una segona part d’aquest segon bloc es fan propostes i es reflexiona per canviar, renovar i millorar l’educació del futur. Es concreta l’àmbit d’actuació en l’educació física i se suggereix una educació crítica. Per a aquesta part s’han concretat dos objectius. Primerament s’han experimentat i dissenyat tasques i propostes lúdiques originàries de l’Escola Nova, però adaptades a l’educació actual i amb un sentit de democràcia i autonomia per a l’alumne. A la vegada s’ha qüestionat, en un segon objectiu, l’estat actual i l’aparició dels jocs en el marc educatiu actual. Es proposa una nova educació apartada de les influències del sistema capitalista en l’escola, el qual pretén afavorir determinats valors i fomenta un model de vida concret molt allunyat de la llibertat individual. En aquest apartat destaca l’article: Escola i gamificació als inicis del s. XX: Pere Vergés i el seu model lúdico-pedagògic.
Les metodologies utilitzades han estat molt diverses, ja que els articles així ho requerien. L’heurística i l’hermenèutica han estat dos processos gairebé sempre utilitzats, encara que també s’han utilitzat metodologies relacionades amb l’holística, l’elaboració i validació de tests i també les pertinents per a fer les recerques bio-bibliogràfiques.
Analitzant l’estreta relació que el joc ha tingut en la societat i també la importància que determinades pedagogies de l’Escola Nova donaren al fet lúdic, es proposa en part un retorn a models escolars de fa cent anys, molt superiors als actuals. A la vegada es conclou que cal promoure una nova educació crítica, allunyada dels grans poders político-econòmics que han fet que sovint l’ensenyament no tingui com a finalitat les persones, i la seva llibertat.
