Resumen de La consciència de la identitat corporeïtzada: una experiència creativa i transdisciplinària amb adolescents en un centre d'educació secundària obligatòria
PARAULES CLAU: Consciència, identitat corporeïtzada, creativitat expressiva, adolescència, centre docent.
RESUM: L’adolescència és una etapa de la vida en què els nois i les noies viuen canvis relacionats amb la seva corporeïtat i necessiten redefinir-se. Per tal de garantir un desenvolupament saludable i autèntic de la identitat corporeïtzada, cal que els adolescents i les adolescents tinguin una actitud crítica i creativa davant dels models corporis de referència cultural. En un moment en què emergeix un paradigma educatiu que considera la necessitat d’orientar l’educació cap a l’estudi de la condició humana i la configuració d’una identitat planetària, així com la necessitat d’orientar les ciències de la motricitat humana cap a accions i principis pedagògics que afavoreixin la cerca de sentit en una societat de canvis constants, la recerca planteja l’objectiu de caracteritzar com les estratègies de creativitat expressiva susciten la consciència de la identitat corporeïtzada en l’alumnat adolescent de 14 a 15 anys en un centre d’educació secundària obligatòria. L’enfocament metodològic de la recerca ha estat de tall qualitatiu fenomenològic. Hi han participat 6 professors i 55 alumnes de 14 a 15 anys de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, Barcelona, Espanya.
La recerca conclou que, en aquest context, les estratègies de creativitat expressiva susciten la consciència de la identitat corporeïtzada en l’alumnat d’aquesta edat. Es conclou que l’alumnat descriu la identitat corporeïtzada com un fenomen complex, que no només depèn de la interconnexió de diferents aspectes –físics, pensaments, emocions, sentiments, accions i valors–, sinó que es configura a partir de la relació amb el proïsme. Al mateix temps, es conclou que les estratègies de creativitat expressiva estimulen la fluïdesa i la flexibilitat del pensament creatiu de l’alumnat respecte al significat de la identitat corporeïtzada, i que susciten una evolució de la vivència emocional cap a més positiva, en el cas de l’alumnat que partia d’una experiència prèvia menys positiva, i que és més positiva en el cas de l’alumnat que mostrava a l’aula més iniciativa i imaginació. Es conclou que les activitats en què estan més implicats els sentits afavoreixen la consciència de la identitat corporeïtzada i que les estratègies de creativitat expressiva fan possible que l’alumnat relacioni les dimensions de la corporeïtat amb els trets d’identitat que són més originals i significatius. Es conclou que les estratègies de creativitat expressiva susciten la consciència del significat que, per a l’alumnat, tenen els sentits (mirar i veure l’altre), l’espai (relacionar, adquirir), la introspecció (pensar, reflexionar, adonar-se, veure’s, descobrir, conèixer) i el temps (canviar, no canviar, créixer, madurar, saber), en referència a la seva identitat.
