Resumen de Problemàtica i conservació de tortugues aquàtiques continentals a l'Europa occidental: el cas de la tortuga de rierol, Mauremys leprosa (Schweigger 1812), al nord-est de la Península Ibèrica
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és una espècie de tortuga aquàtica continental que es distribueix pel nord d’Àfrica, la Península Ibèrica i una petita part del sud de França. Aquesta distribució coincideix amb una de les zones amb major quantitat d’impactes d’origen antròpic de la Conca Mediterrània. L’espècie està considerada actualment com a ‘Vulnerable’ a nivell de l’Estat Español i ‘En Perill’ a França a causa de l’alteració, la fragmentació i pèrdua d’hàbitat, la presència d’individus o poblacions de tortugues exòtiques invasores i la translocació d’individus al·lòctons entre d’altres.
Amb aquesta tesi es pretén analitzar aquestes problemàtiques des d’una òptica de conservació de l’espècie i té com a objectiu de determinar els efectes dels impactes antròpics sobre les poblacions de Mauremys leprosa al límit de la seva àrea de distribució i aportar coneixement, recursos i eines per a poder-hi fer front. Per assolir aquest objectiu s’ha actualitzat la seva corologia i modelitzat la distribució potencial de M. leprosa a Catalunya en diferents períodes de temps per determinar els requeriments bioclimàtics generals i possibles canvis al llarg del temps, se n’han descrit les tendències geogràfiques i temporals a Catalunya i les seves estructures poblacionals al límit nord de la seva distribució. S’ha determinat a més, la diversitat genètica i el possible origen de les seves poblacions. A nivell local, s’ha descrit i avaluat l’estat de les poblacions de M. leprosa i de Trachemys scripta elegans al Delta del Llobregat, se n’han caracteritzat també la biologia bàsica i les possibles interaccions interespecífiques a partir de anàlisi de nínxol ambiental i de paisatge.
Amb els resultats obtinguts, s’ha determinat que M. leprosa és una espècie cada cop més comú i que sembla gaudir d’un relatiu bon estat de conservació al nord-est de la Península Ibèrica i al sud de França. En general presenta una bona situació demogràfica arreu de la zona d’estudi amb algunes excepcions puntuals. Així, l’espècie es defineix com a termòfila i generalista d’hàbitat i relativament tolerant a l’alteració d’aquest, tant a escala de estructura de paisatge com a la dels ambients aquàtics on resideix.
T. s elegans al Delta del Llobregat presenta una població poc estructurada però amb una elevada capacitat invasora. En l’anàlisi de la interacció espacial entre la tortuga de rierol i la de tempes roges s’ha detectat un baix solapament de nínxol basat en característiques dels ambients aquàtics i el paisatge circumdant però e fet que M. leprosa es trobi en ambients amb elevada salinitat, baixa eutrofització i més deteriorats suggereix que aquesta es troba altament condicionada per la presència de T. s. elegans. Els resultats obtinguts en l’anàlisi genètica de les diferents poblacions de M. leprosa estudiades han determinat la continuïtat geogràfica de les poblacions catalanes i les del sud de França i s’ha constatat la translocació i la lliure circulació d’individus de M. leprosa.
Per poder fer front a aquestes amenaces que afecten a M. leprosa, cal emprendre una sèrie d’accions a nivell de coneixement de l’espècie, de conservació d’aquesta i dels hàbitats i a nivell de ciutadania per tal de garantir la preservació de la tortuga de rierol i la biodiversitat que l’acompanya.
