Homes gais majors de 50 anys a Barcelona. Trajectòries de vida, situació social, acció col.lectiva i Treball Social

• Autores: Josep Maria Mesquida González
• Directores de la Tesis: C. Mercedes Tabueña Lafarga (dir. tes.), Oscar Guasch Andreu (dir. tes.), Violeta Quiroga Raimúndez (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josefa Cardona Cardona (presid.), Jordi Caïs Fontanella (secret.), Víctor M. Giménez Bertomeu (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación y Sociedad por la Universidad de Barcelona
• Materias:
  • Sociología
    • Cambio y desarrollo social
      • Política social
    • Problemas sociales
      • Bienestar social
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  Dipòsit Digital de la UB  TDX 
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Homes gais majors de 50 anys a Barcelona Trajectòries de vida, situació social, acció col·lectiva i Treball Social Tesi doctoral de Josep Maria Mesquida González. Codirigida per Mercè Tabueña i Òscar Guasch. Tutora: Violeta Quiroga La situació social dels homes gais més grans és força desconeguda. Existeixen circumstàncies que fan pensar que és un col·lectiu que pot estar patint situacions de vulnerabilitat social relacionades amb diferents fets: possibles relacions deteriorades amb famílies d’origen, absència de descendència en la major part dels casos i escassa atenció a les necessitats específiques del col·lectiu tant per part dels agents de polítiques públiques per a persones grans com també per part dels col·lectius LGTB. El treball s’adhereix a la perspectiva gerontològica de curs de vida segons la qual les trajectòries de vida són imprevistes i particulars per a cada subjecte i estan condicionades per factors socials. L’envelliment actiu és la forma com es concreten programes i serveis que fomentin la participació política de les persones grans, i té en la teoria de curs de vida un dels seus fonaments teòrics. Els homes gais grans han transitat des d’un model d’homofòbia dura, o pregay, a un model de major respecte cap al col·lectiu, o gay. La tesi aprofundeix en les característiques de cada model. La literatura consultada identifica una sèrie d’adversitats que sembla que afecten en major proporció als homes gais que a la resta dels homes: presència significativa de certs trastorns emocionals, soledat i aïllament i problemes socials i de salut derivats de l’alta incidència de la SIDA. També identifica alguns factors de protecció específics, com una forma específica de resiliència del col·lectiu, xarxes informals de suport formades per amics i organització del col·lectiu a través de projectes associatius. La tesi persegueix conèixer les trajectòries de vida d’un grup d’homes gais així com la situació social del col·lectiu. També vol aprofundir en les respostes comunitàries que el mateix grup social posa en marxa i proposar un model de pràctica de treball social coherent amb tota la informació aconseguida. Es realitza una recerca que fa ús de procediments i dades quantitatives i qualitatives per aconseguir una visió àmplia d’un fenomen poc estudiat. Es fan servir enquestes en línia, grups de discussió, entrevistes i observació participant.Els resultats mostren trajectòries de vida marcades pel canvi i la participació social, una situació social que per la major part del col·lectiu no sembla massa desfavorable a pesar que conviu amb algunes situacions de soledat i altes taxes de contagi per VIH, condicions que es detecten principalment a serveis d’atenció especialitzada. Per altra banda, existeix un moviment social emergent a escala internacional a favor de les persones grans LGTB que coincideix amb un moment en el qual la gerontologia s’interessa per formes d’envellir no tradicionals. Finalment, es proposa un Treball Social crític que avanci cap a pràctiques col·lectives.