Resumen de "L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del ""Blaverisme"""
Aquesta tesi doctoral estudia des de la sociologia el "blaverisme".
Aquest moviment sociopolític del País Valencià, nascut a la dècada dels setanta del segle XX, farà de l'anticatalanisme la raó principal de ser, però es revestirà d'autoctonisme, és dir, es farà passar com "valencianista" i, en aquest sentit, és un anticatalanisme valencià específic.
El "blaverisme" no sols té com a objectiu l'oposició al catalanisme i/o als catalans sinó fonamentalment desplaçar els "catalanistes" del País Valencià de les posicions hegemòniques que haurien ocupat, realment o imaginativa, i, sobretot, d'ocupar el poder a partir d'un discurs que reinventa la tradició i la identitat regional valenciana.
Per aconseguir aquest objectiu, farà servir el populisme com a principal estratègia política per tal de guanyar el carrer i les urnes.
El "blaverisme", gràcies a uns particulars mitjans de comunicació que s'apropiaran d'aquest discurs; a una estructura associativa històrica que n'aconseguirà ocupar, i a una altra de nova que crearà; a la instrumentalització de la festa fallera i d'altres rituals centenaris així com al regionalisme ordinari promogut per les institucions de la Generalitat (que faran pròpia la proposta simbològica "blavera") aconseguirà una penetració social i una reproducció exitosa, la qual cosa trobe que justifica l'interés social d'aquesta investigació, que està adreçada a l'estudi de la particular identitat col·lectiva que construirà el "blaverisme" i a la reproducció social d'un moviment que es considerarà a les primeries de la transició democràtica que eren "quatre gats", però que acabarà per condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva.
