Resumen de “El català de l’URSS”. Andreu Nin, revolucionari i traductor
Aquesta tesi doctoral pretén, superat ja el 75è aniversari del seu assassinat, contribuir a la recuperació de la figura d'Andreu Nin, traductor. Per aconseguir-ho, ens hem plantejat un doble objectiu: d'una banda, mostrar i analitzar el conjunt de l'obra de traducció de Nin, com també la recepció crítica, per tal de reivindicar la importància d'aquest llegat que, massa sovint, la dimensió política del personatge ha relegat a un segon terme; i, de l'altra, provar que, darrere la decisió d'anostrar els escriptors russos clàssics i moderns, hi havia la ferma voluntat de bastir una obra de qualitat. I, alhora, evidenciar que les versions de Nin encetaren un nou període: atès que coneixia bé ambdues llengües i ambdós sistemes literaris, les obres russes es traduïren al català de manera íntegra i directa. El treball consta de dues parts: la primera persegueix construir un retrat de Nin al més equànime i complet possible per, tot seguit, presentar la multiplicitat de les activitats no estrictament polítiques que exercí al llarg de la vida (fou mestre, periodista, escriptor, orador i conferenciant i crític literari); mentre que la segona, i nucli de la investigació, se centra en la tasca traductora: després de mostrar el context sociocultural en què veieren la llum les versions, tant literàries com polítiques, d'Andreu Nin, s'han establert les motivacions i el mètode que emprava a l'hora de traduir i s'ha ofert un repàs exhaustiu del conjunt dels trasllats, amb el suport dels pròlegs del mateix traductor i amb les veus dels crítics que se'n feren ressò. Finalment, s'ha dut a terme l'anàlisi comparativa de les esmenes del traductor i del corrector que apareixen en el mecanoscrit original de Nin d'Infància, adolescència, joventut, de Tolstoi. Tot plegat ens ha permès de confirmar la hipòtesi de partida: la tasca traductora no fou un simple atzar en la trajectòria vital d'Andreu Nin, fruit de circumstàncies adverses derivades de la militància revolucionària, sinó l'activitat lògica d'un intel·lectual captivat des de menut per la paraula i posseïdor d'una prosa moderna i acurada, el qual, a més, coneixia profundament la llengua i la realitat de la literatura que traduïa. Sempre el mogué un interès genuí per poder dotar el català de models vàlids (acceptabilitat) sense oblidar el respecte envers l'original (adequació).
