Resumen de Efecte d’un nou model d’atenció en pacients majors de 69 anys amb fractura de maluc ingressats a la unitat geriàtrica d’aguts (UGA) de l’hospital de Igualada
Característiques de pacients amb fractura de maluc, els seu factors pronòstics. Comparació l'eficàcia d’una atenció geriàtrica integral en una Unitat Geriàtrica d’Aguts (UGA) versus atenció ortopèdica convencional. Mètodes: Primera part : estudi longitudinal, prospectiu (Juny 2010 - Maig 2013) cohort de pacients (>69 anys) amb fractura de maluc ingressats en una UGA (responsabilitat equip de geriatria) (atenció integral: model UGA). S’ha registrat capacitat funcional prèvia a la fractura [índex Lawton, Barthel i Functional Classification Ambulation (FAC)], estat cognitiu previ (GDS Reisberg), capacitat funcional (ingrés i alta) (Barthel), comorbiditat (índex Charlson), fàrmacs, risc anestèsic (ASA), temps d’espera quirúrgic, complicacions i mortalitat durant l’ingrés, dies estada i destinació a l’alta. Es va fer seguiment als 6 i 12 mesos de la fractura. Es va considerar que es mantenia la capacitat funcional si en el seguiment es registrava la mateixa puntuació en l’Índex de Barthel que abans de la fractura (o una diferencia <20 punts). Segona part : estudi comparatiu de la cohort de pacients “model UGA” amb una cohort d’un període previ (juny 2007-maig 2010), on els pacients amb fractura de maluc ingressaven en planta de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (model COT). Resultats: Primera part : Pacients model UGA (n=371). Dels 273 pacients que prèviament a la fractura vivien al domicili, 130 (47,6%) van tornar al mateix a l’alta de la UGA, 189 (70,0%) vivien al domicili als sis mesos i 169 (63,5%) als dotze. Factors associats amb l’alta de la UGA al domicili (multivariant): capacitat funcional a l’alta (Barthel), estat cognitiu i dies estada. Factors associats amb viure al domicili als 6 i 12 mesos (multivariant): edat, capacitat funcional a l’alta de la UGA (Barthel), estat cognitiu, comorbiditat i temps d’espera quirúrgica. Dels 366 pacients donats d’alta de la UGA als 6 mesos quedaven 290 (76 defuncions); d’aquests, 158 (54,7%) van recuperar un nivell funcional similar al previ a la fractura. Factors associats amb aquesta recuperació (multivariant): millor capacitat funcional prèvia a la fractura (Lawton), localització intracapsular i absència de alteracions hidroelectrolítiques. Als 12 mesos quedaven 271 (95 defuncions) dels quals 148 (54,8%) van recuperar un nivell funcional similar al previ. En aquests casos factors predictors (multivariant): edat i capacitat funcional prèvia (Lawton). Defuncions als 6 mesos 81 (22,0%) i 100 als 12 (27,5%). Factors associats amb mortalitat als 6 i 12 mesos (multivariant): capacitat funcional prèvia a la fractura (Lawton), absència de deteriorament cognitiu, temps d’espera quirúrgica i presencia d’alteracions hidrolectrolítiques. Segona part: Model COT (n=481) versus model UGA (n=371); temps d’espera prequirúrgic (2,7±1,7 dies vs 1,8±1,1) (p<0,001); estada mitja (15,7±8,3 dies vs 5,9±2,5) (p<0,001); mortalitat intrahospitalària [19 (4,5%) vs 5 (1,3%)] (p<0,02). Conclusions: 1. Capacitat funcional prèvia, estat cognitiu, comorbiditat, alteracions hidroelectrolítiques i temps d’espera quirúrgic, son variables que influiran en el manteniment de la capacitat funcional, el lloc de residencia i la mortalitat als 6 i 12 mesos de la fractura. 2. Els pacients atesos en un model integral per un equip de geriatria (model UGA), presenten millors resultats de gestió y una mortalitat intrahospitalària inferior.
