Resumen de Estructura de la psicopatologia de la personalitat, impacte clínic i eficàcia biològica
Els Trastorns de la personalitat (TP) causen patiment, dificultats de funcionament i comorbiditat psicopatològica, incloent el suïcidi. Les qu?estions respecte a la seva classificació i diagnòstic encara no han estat resoltes. Consequ?entment, els TP no reben un tractament d’acord amb les necessitats reals en la pràctica clínica i el nostre coneixement sobre la natura i les causes és clarament insuficient. Els models de patologia dimensionals gaudeixen cada vegada de major acceptació per a la valoració del les alteracions de la personalitat, però la seva validesa externa encara no ha estat contrastada. Aquesta es refereix a l’habilitat per predir consequ?ències clíniques negatives en la “vida real”. Per tal de superar aquestes mancances, nosaltres varem realitzar dos estudis que incloïen 960 participants, que van completar tres mesures diferents de personalitat (PDQ-4+, TCI-R i DAPP-BQ), un conjunt de dades biogràfiques (clíniques i psicosocials) i una mesura d’estat mental. Les tres mesures de personalitat van ser prèviament integrades en un únic model de patologia de la personalitat que valora set dimensions principals. En el primer estudi, nosaltres varem analitzar mitjançant regressió, la relació de 36 variables clíniques amb set dimensions de la patologia de la personalitat, per tal d’examinar l’impacte de cadascuna d’elles. El nou model integrat mostrava major poder predictiu que els models categorials i dimensionals. L’Afectivitat negativa era de 6 a 14 vegades més perjudicial que les altres 6 dimensions, i fins i tot doblava els efectes perjudicials de la depressió. La resta de dimensions i les seves interaccions tenien impactes específics i comparativament molt menors. Les nostres troballes suggereixen que les dimensions bàsiques de la patologia de la personalitat s’associen amb consequ?ències clíniques i nivells de perjudici molt diferents i per tant poden contribuir a reordenar les prioritats clíniques i de recerca en el camp dels trastorns de la personalitat. En el segon estudi, nosaltres varem analitzar mitjançant la regressió, les relacions de 14 variables d’història de vida (aparellament, descendència i estatus) amb les mateixes set dimensions de personalitat per tal d’esbrinar si es trobaven sota les pressions de la selecció sexual. Els anàlisis es van realitzar en la mostra sencera i per sexes separadament. Els termes quadràtics i les interaccions van ser introduïdes en un segon pas per detectar la presència de selecció estabilitzadora, disruptiva o correlacional. L’estatus va ser hipotetitzat com a mediador entre la personalitat i l’èxit d’aparellament, i l’estatus i l’èxit d’aparellament com a mediadors entre la personalitat i l’èxit reproductiu. Totes les variables de personalitat van mostrar, en alguna mesura, trobar-se sota els efectes de les pressions de la selecció sexual. L’Afectivitat Negativa, la Persistència-Compulsió i la Impulsivitat incrementaven l’èxit d’aparellament i/o reproductiu. A més a més, diversos mecanismes evolucionistes estaven involucrats en el manteniment en la població de les característiques dels Trastorns de la Personalitat. Pel que nosaltres sabem, aquest és el primer estudi de la dinàmica evolutiva de la personalitat en els seus nivells patològics. Els nostres resultats poden enquadrar l’estudi dels trastorns de la personalitat en la perspectiva Darwiniana.
