Anàlisi de la prescripció dels medicaments per a la malaltia d’Alzheimer a Catalunya iniciats entre 2006 i 2009

• Autores: Antonio Guerrero Guerrero
• Directores de la Tesis: Dolors Capellà Hereu (codir. tes.), Joan Costa Pagés (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Consuelo Pedrós Cholvi (presid.), Magí Farré Albaladejo (secret.), Abdel Hadi Mohd Abdel Hadi Al Jafari (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Farmacología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX  DDD 
• Resumen

  • Objectius principals Descriure i analitzar els canvis del perfil d’ús dels fàrmacs de la malaltia d’Alzheimer (FMA) iniciats a Catalunya des del 2on semestre de 2006 (2206/2) al 2on semestre de 2009 (2009/2). Analitzar el risc de canvi a memantina o l’addició d’aquesta (RCM), el risc d’institucionalització (RI) i el risc de mort (RM) en funció del FMA utilitzat d’inici. Objectius secundaris Descriure el tractament amb psicotrops i comparar abans-després d’instaurar un FMA. Comparar les característiques dels pacients que inicien un FMA amb les dels pacients dels assaigs clínics (AACC). Mètodes Estudi retrospectiu observacional utilitzant la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació a l’Atenció Primària). Es van analitzar els FMA iniciats per 17.527 pacients a Catalunya mitjançant anàlisi descriptiva i tres models de supervivència pels riscos d’intensificació del tractament, RI i RM en funció del tractament rebut inicialment. Resultats Rang de tractaments iniciats per semestre: 2.120 - 2.754. El 80,7% dels pacients inicià el tractament amb un anticolinesteràsic (IAC). El tractament més iniciat el 2006/2 va ser donepezil (34,5%) seguit de rivastigmina (24%), galantamina (22,2%), memantina (16%) i la combinació d’IAC amb memantina (3,2%). La combinació més frequ?ent va ser donepezil i memantina. El fàrmac més iniciat el 2009/2 va ser rivastigmina (38,4%), el 90% en la nova formulació apareguda el 2008/2 (pegats transdèrmics). Dones (65,8%), homes (34,2%), promig d’edat 79,1 anys. Diagnosticats de MA 53,6%; sense diagnòstic registrat de demència 26,7%. El 64,4% tenia una puntuació GDS de 4/5. Un 5,1% estava institucionalitzat i un 8,5% inclòs a un programa d’atenció domiciliària. Els que prenien memantina sola o associada eren més grans (promig de 81,1 i 79,9 anys respectivament), tenien GDS més avançats (41% dels que prenien memantina associada GDS 5 i 14,1% GDS?6 i un 29,8% i 31,6% respectivament dels que prenien memantina sola). El 89,9% dels pacients que iniciaren memantina finalitzaren l’estudi prenent-la (grup que menys va variar el seu tractament). S’ observà una disminució del RCM si el tractament inicial era rivastigmina (HR 0,85; IC95% 0,77-0,93), un augment del RI (HR 1,16; IC95% 1,05-1,27) per memantina sola o combinada i un augment del RM (HR 1,34; IC95%1,19-1,50) i (HR1,27; IC 1,05- 1,56) respectivament per memantina sola o combinada amb un IAC. Després de 6 mesos de tractament amb un FMA els percentatges de pacients tractats amb neurolèptics, antidepressius o ansiolítics-hipnòtics van augmentar (5,2%; 2,7%; 1,3%) i van disminuir els tractats amb psicoestimulants (-4,3%). Els pacients d’aquest estudi respecte els dels AACC eren més grans (79,1 anys en front de 75,1), amb rangs més amplis d’edat (45,5-100,5 en front de 54,1-85,7), un percentatge de dones superior (65,8% en front de 62,3%) i MMSE superior (18,2 punts en front de 16,2). El percentatge d‘institucionalitzats va ser inferior (5,1% en front de 14,6%). Conclusions Una nova forma farmacèutica (pegats transdèrmics de rivastigmina) va modificar el perfil de prescripció dels FMA i es va convertir en el medicament més prescrit del grup. Rivastigmina mostra un efecte protector sobre el canvi o addició de memantina. Els pacients que inicien memantina són els que menys canvien de tractament però els que presenten major RI i/o RM. Amb l’inici de tractament amb FMA s’observa un augment d’utilització de neurolèptics, antidepressius i ansiolítics-hipnòtics i una disminució dels psicoestimulants. Els pacients d’aquest estudi eren més grans, menys institucionalitzats, el percentatge de dones era superior i el valor promig de l’escala MMSE també en comparació als pacients dels AACC.