Resumen de Inclusión del género en la enseñanza de las ciencias
Aquesta tesi s’emmarca en els estudis de ciència i gènere que té una especial repercussió per a l’ensenyament de les ciències a nivell escolar. La menor representació de les dones a les carreres científicotècniques s’explica per l’androcentrisme de les ciències i els estereotips sexistes, que no fomenten l’interès de les alumnes per aquesta àrea, a banda de l’escassetat de models femenins coneguts a les ciències. Per a afrontar el desafiament d’una educació científica per a tots i totes, cal repensar l’ensenyament de les ciències com a activitat humana amb contextos socials, històrics i culturals, en els quals el gènere juga un paper que posem de relleu. Donat que moltes vegades l’educació científica no considera els sabers ni les experiències de les dones, i no té en compte els contextos en els quals es generen els coneixements, ens sembla necessari estudiar les maneres en què la perspectiva de gènere s’introdueix en l’ensenyament de les ciències. Aquesta tesi té un caràcter dual, en què s’investiga tant la panoràmica global de la investigació, com la pràctica local d’aula en l’educació científica. És una investigació de naturalesa principalment qualitativa, tot i que hem utilitzat alguns elements quantitatius utilitzant una perspectiva feminista. En una primera fase s’analitza la inclusió del gènere en la investigació en didàctica de les ciències. Per a tal fi s’ha realitzat una anàlisi bibliomètrica descriptiva i evaluativa de les presència del gènere en articles de revistes rellevants en didàctica de les ciències (IJSE, JRST, SE, RSTE y Enseñanza de las Ciencias) entre 2005-2015. En una segona fase, en paral·lel, s’analitzen les visions i bones pràctiques de la incorporació del gènere a l’aula de ciències per part de professorat sensible a la perspectiva de gènere en el context català. En aquest cas s’ha utilitzat una metodologia qualitativa basada en entrevistes per a posar de relleu les aportacions d’un grup de set docents de secundaria. Els resultats de la tesi apunten en dues direccions curiosament contraposades. Per una banda, la temàtica de gènere continua essent molt minoritària en investigació en didàctica de les ciències, i està bastant centrada en aspectes motivacionals i vocacionals. Tot i això, s’albiren tendències esperançadores amb la introducció de temàtiques més profundes, com aportacions al què i al com ensenyar i altres perspectives rupturistes, com els treballs sobre interseccionalitat i identitat de gènere, que segueixen essent minoritàries. Per altra banda, i en relació a la pràctica concreta de docents sensibilitzats al gènere, els resulats apunten una enorme riquesa d’actuacions en diversitat de dimensions i des de visions complexes i critiques tant de la ciència com de la ciència escolar. Així, identifiquem perfils d’introducció de la perspectiva de gènere focalitzats, equilibrats i sistèmics, en relació tant al tipus i dimensió de les actuacions (del què i del com ensenyar) com al seu grau de profunditat (sensible, positiu i transformador).
