Essays on family, health Inequalities and labor dynamics

• Autores: Yuliya Kulikova
• Directores de la Tesis: Nezih Guner (dir. tes.), Ana Rute Cardoso (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Eric French (presid.), Francesc Obiols Homs (secret.), Andrew Sheppard (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Análisis Económico por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias económicas
    • Economía general
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Resumen

  • En aquesta tesi, considero la família com la unitat encarregada de prendre decisions en l’economia i estudio les implicacions d’aquestes decisions per les desigualtats en indicadors de salut i del mercat laboral, dos aspectes fonamentals per al benestar dels individus. En el primer capítol, que porta per títol “Health Policies and Intergenerational Mobility”, estudio quin paper juguen les desigualtats en termes de salut i les polítiques de sanitat pública per a la persistència en la generació d’ingressos als EE.UU. En la literatura el paper de les polítiques públiques d’educació han sigut àmpliament estudiats però no sabem quasi res de com les polítiques de salut afecten mobilitat. En aquest capítol, desenvolupo i estimo un model de generacions solapades, basat en la acumulació de capital humà, on les decisions de les famílies tenen en compte la natura dinàmica i multidimensional de la inversió en capital humà. En el model, introdueixo dos tipus de capital humà: capital en salut i capital humà. A més a més, modelo de forma explícita les polítiques públiques d’educació i salut. Les simulacions mostren que les polítiques de salut són importants per determinar la mobilitat social entre generacions per als individus menys afavorits de la societat i també que hi ha interaccions importants entre les polítiques públiques d’educació i sanitat. En el segon capítol, titulat “Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating” i escrit conjuntament amb en Nezih Guner i en Joan Llull, estudiem com el fet de viure en parella o no afecta la desigualtat en l’estat de salut. Controlant per factors observables, els nostres resultats indiquen que la diferencia en estat de salut entre solters i casats arriba al seu punt màxim, un 12%, entre els 55 i 59 anys. Si considerem diferencies no observades en l’estat de salut innat (tant permanent com depenent en l’edat), que poden estar correlacionades amb el moment i la probabilitat de casar-se, els nostres resultats indiquen que no hi ha diferències entre l’estat de salut de solters i casat abans dels 40 anys mentre que les diferències en edats més avançades arriben al 6%. Aquest resultat ens indica que les diferències en salut en la joventut entre solters i casats són degudes a un efecte de selecció en el casament però podria existir un efecte protector d’estar casat en edats més avançades. Quan explorem els mecanismes darrera aquest resultat, veiem que hi ha una correlació positiva entre l’estat de salut innat i trobar parella sense divorciar-se i que les persones amb bona salut innata tendeixen a estar casades amb persones amb bona salut innata. Finalment, notem que l’assegurança de salut i hàbits saludables són molt rellevant per a l’efecte beneficial de casar-se. En el tercer capítol, “Household Labor Market Dynamics”, escrit amb en Nezih Guner i Arnau Valladares-Esteban, estudiem el rol de les decisions laborals de les famílies en les dinàmiques del mercat laboral. Tenim en compte les decisions laborals conjuntes de les parelles casades considerant tres estats laborals: treballant, a l’atur i inactiu. Analitzant la importància de les transicions entre estats laborals tant per homes com per dones, veiem que els resultats són diferents entre els dos gèneres. Les transicions entre treball i atur són claus pels homes mentre que per les dones les transicions relacionades amb la inactivitat són rellevants. També comptabilitzem la rellevància del added worker effect i demostrem que, sense aquest efecte, la participació laboral de les dones en el període 2000-2010 hauria sigut un 2,5 punts percentuals més alta. De forma similar, la taxa d’atur també hauria sigut 0,3 punts percentuals més alta, el que significa un 6,16% del total de la taxa d’atur.