Factors de risc clínics, fisiopatològics i topogràfics associats a disfàgia orofaríngia en pacients amb ictus

• Autores: Desiree Muriana batiste Muriana batiste
• Directores de la Tesis: Pere Clavé i Civit (codir. tes.), Ernest Palomeras Soler (codir. tes.), José Álvarez Sabin (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Dávalos Errando (presid.), Adriá Arboix (secret.), Gabriel Capellà Munar (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina interna
      • Neurología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Resumen

  • Antecedents. La incidència i la història natural de la Disfàgia Orofaríngea (DO) post-ictus no es coneixen atès que hi ha molta variabilitat entre els estudis pel que fa als criteris de selecció de pacients, els mètodes diagnòstics de la disfàgia i la fase de la malaltia que s’estudia. Tot i la gravetat de les complicacions a què s’associa, la DO post-ictus és un trastorn infradiagnosticat i molt poc tractat. Objectius. Determinar la incidència, els factors de risc i les complicacions associats a la DO en pacients que han patit un ictus. Mètodes. Estudi prospectiu observacional en el que hem inclòs 403 pacients consecutius amb ictus agut admesos en un hospital general. Hem utilitzat un test clínic validat, el Test Volum- Viscositat (V-VST), per diagnosticar la DO post-ictus. Hem recopilat dades sociodemogràfiques, escales de valoració de l’estat funcional i variables clíniques sobre l’ictus per tal d’avaluar els factors de risc per presentar DO. També hem avaluat a l’alta i als tres mesos diverses escales funcionals i nutricionals, la mortalitat, les complicacions, l’estada hospitalària i els reingressos per tal d’analitzar la influència de la DO en aquestes variables. Finalment, hem realitzat una anàlisi multivariant de regressió logística per determinar els factors de risc per DO a l’ingrés i per cada variable pronòstica. Resultats. La incidència de DO a l’ingrés ha estat del 45,06 %. Els resultats de l’anàlisi multivariant mostren que els factors de risc independents per presentar DO són els segu?ents: l’edat, el valor NIHSS > 6, el volum de la lesió i l’antecedent d’haver presentat un ictus prèviament. Pel que fa a les variables pronòstiques, a l’alta hem observat que la DO és factor de risc independent per no retornar a domicili a l’alta, de mortalitat intrahospitalària i augmenta significativament l’estada mitjana. També hem vist que està clarament associada a complicacions sistèmiques (especialment infeccions respiratòries) i a complicacions neurològiques durant l’ingrés, però està gairebé sempre associada a d’altres factors pronòstics (com la gravetat de l‘ictus i el volum de la lesió). Durant el primer trimestre hem demostrat que la DO és factor de risc independent de mortalitat amb una HR de 4,7, i de pitjor estat funcional als 3 mesos. Les infeccions respiratòries també són un factor de risc independent de mortalitat durant el primer trimestre amb una HR de 3,8. En canvi, tot i que assoleixen una significació estadística com a factors independents de mortalitat als 3 mesos, el risc de mort associat a l’mRs (0,2) i al volum de la lesió (1,005) són molt més baixos que el risc de mort associat a DO o a infecció respiratòria. La DO està clarament associada a complicacions infeccioses respiratòries i a institucionalització durant el primer trimestre, però gairebé sempre està associada a d’altres factors que prenen significació a l’anàlisi multivariant en contra de la DO. Conclusions. La incidència de DO post-ictus és elevada, s’associa a l’edat, a la gravetat de l’ictus i a diverses característiques clíniques. A més, té un important impacte en l’estada, en les complicacions intrahospitalàries, en el pronòstic a l’alta, en l’estat funcional i en la mortalitat durant el primer trimestre. Els nostres resultats suggereixen que l’aplicació de programes de cribratge sistemàtic i tractament precoç de la DO podria millorar significativament el pronòstic dels pacients amb ictus.