Resumen de "Monuments ""a los caídos por dios y por España"" a Catalunya, 1939 a 1970"
Aquesta tesi doctoral investiga la interacció que existí entre els ajuntaments i les institucions centrals del govern franquista respecte la gestació dels monuments “a los Caídos por Dios y por España” (o “por la Patria”) erigits a Catalunya entre 1939 i 1970, és a dir des de la victòria de les tropes “nacionals” fins gairebé els darrers anys de la dictadura, i amb una pluralitat d’aspectes relacionats amb aquestes obres que es construïren a l’espai públic amb fins propagandístics, sovint substituint-ne d’altres de commemoració o estil rebutjats pel nou règim instaurat. Així, s’ha descrit els cerimonials o actes rituals d’homenatge relacionats amb aquests monuments, així com el tractament arquitectònic i urbanístic que s’atorgà als espais que allotjaven les obres impulsades per les corporacions municipals i les particularitats locals i factors socioculturals i raons d’organització i normatives que haurien influït en l’elecció d’uns models tipològics i estilístics i llurs emplaçaments i en la gènesi dels projectes i l’execució de les obres, elements en els que s’evidencia un escenari caracteritzat per una multiplicitat de situacions distintes. La part inicial d’aquest treball es centra en la base teòrica, el context històric i els aspectes de ideològics, propagandístics, estètics i relatius a la idiosincràsia del règim franquista que foren determinants per a la gestació d’aquests monuments. L’anàlisi de les realitats locals s’ha portat a terme per poblacions, agrupant les iniciatives monumentals que es van impulsar, i classificades en quatre grans àmbits territorials: l’àrea de proximitat de Barcelona, la Catalunya central, les terres de Ponent i les comarques nord-orientals. La ciutat de Barcelona s’analitza separadament, com a capital i degut a la seva singularitat, tant en el tarannà artístic i urbanístic com per la seva complexitat i diversitat de monuments. La reconstrucció de les casuístiques dels diferents municipis i els comportaments dels ajuntaments respecte els procediments seguits, la cronologia i temporalitat amb la que els monuments foren aprovats, dissenyats i erigits i l’elecció dels projectes han demostrat que, contràriament a l’estesa visió d’uniformitat amb la que sovint es contempla aquest període històric, no existia un criteri unificat o una interpretació unitària de les directrius, els estàndards i les normes en la matèria. També s’ha comprovat, en línies generals, una evolució entre les obres construïdes amb major immediatesa en consolidar-se l’ascens de Franco, els monuments definitius que s’alçaren durant els primers dos terços dels anys quaranta i els que veieren la llum amb posterioritat. Tanmateix, també s’ha pogut identificar divergències entre, per una banda, zones en què es preferí seguir una tendència continuista d’uns cànons i convencions estètics com la geometria quadrangular, la sobrietat, les formes classicitzants, la severitat i la verticalitat, que responien a uns dictàmens i principis que, de manera genèrica i difusa, havien emès els dirigents o teòrics propers al règim i integrants del pensament feixista espanyol, i unes ciutats que, per altra banda, apostaren per certa innovació i progrés estilístic i cercaren certa originalitat i diferenciació en les creacions que exhibiren en els seus espais urbans. Relacionat amb aquest fet, cal dir que s’ha revelat, en la compilació de la documentació de tramitació d’aprovació dels projectes per part del poder central, que el control fou major durant el primer franquisme, imposant modificacions que són mostra del moment de major obstinació i rigidesa del règim i, com a resultat, redirigint les decisions locals. Paral·lelament, s’han trobat casos en què es projectaren i aprovaren monuments que mai s’arribaren a construir i en què s’adoptà una solució commemorativa alternativa. This dissertation explores the interaction between local governments and the central institutions of the Franco post-military coup regime regarding the creation and construction of the monuments dedicated to the “Caídos por Dios y por España” (the fallen members of the Fascist bloc) erected in Catalonia between 1939 and 1970 (from the victory of the Fascist troops until the last years of the dictatorship) and a number of related issues. The new monuments were used as part of the propaganda artillery of the totalitarian regime of Franco for its construction of a collective memory and the vindication for legitimacy of conferring heroism to the fallen and linking their death to the laudable subjugation to the will of God, while contributing to the imposition of “Catholic-National” identity. It describes the ceremonial or rituals of homage related to these monuments, as well as the architectural treatment given to the urban spaces that housed the works promoted by the municipalities, often replacing other monuments of remembrance or style that were rejected by the new regime installed, as well as the local particularities and sociocultural factors and organizational reasons and regulations that would have influenced the choice of stylistic and typological models and their locations and the genesis of the project and execution of the works, aspects that demonstrate a scenario characterized by a multiplicity of different situations. The initial part of this work focuses on the theoretical framework, the historical, ideological and aesthetic context and in regard to the idiosyncrasy of the Francoist regime which were decisive in the gestation of these monuments. The analysis of local realities has been carried out and presented within a classification by towns and geographic areas: the zone of proximity to Barcelona, Central Catalonia, the West of the region and the Northeast. Barcelona is analyzed separately, as the capital and due to its uniqueness in both urban and artistic character as to its complexity and diversity of monuments. The approach to the various situations, decisions and performance shown by the different local council authorities of the different towns regarding the procedures followed, the chronology and timing with which the monuments were approved, designed and erected and the projects chosen have proved that, in contrast to the widespread view of uniformity of this historical period, there was no unified criterion or unitary interpretation of guidelines, standards and regulations on the matter. It has also demonstrated an evolution, though unevenly, among the works built with greater immediacy after the rise of Franco, the planned monuments that rose during the first two thirds of the forties and those that saw the light later. However, significant differences have been identified between, on the one hand, areas with a remarkable tendency of continuity to preserve the aesthetic canons and conventions (quadrangular geometry, sobriety, classical shapes, severity, verticality), adopting recognizable patterns and respecting to generic principles dictated by the rulers and theoreticians of the Spanish fascism, and, on the other hand, cities that opted for a certain innovation and progress in terms of style and sought originality and differentiation in their creations exhibited in the public space. In addition to this, and revealed by the compilation of documentation of project approval processing, it has been found out that the control by the central power was higher during the first period of the dictatorship imposing changes that are proof of a the moment of greatest obstinacy and rigidity of the regime and, as a result, redirecting local decisions. Simultaneously, several monuments were conceived and approved but never brought to reality.
