Tratamiento hospitalario de la fractura de fémur en españa: variabilidad y tendencias
- Autores: Cristina Carbonell Abella
- Directores de la Tesis: Daniel Prieto Alhambra (dir. tes.), Xavier Nogués Solán (codir. tes.), Adolfo Díez Pérez (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Albert Selva O'Callaghan (presid.), Núria Guañabens Gay (secret.), Josep María Cots (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Introducció. La fractura de maluc és un procés molt prevalent amb important repercussió clínica, social i econòmica. Conèixer com es desenvolupa la seva epidemiologia i tractament pot permetre'ns establir estratègies d'atenció més efectives en termes de salut i econòmics. Objectiu. L'objectiu de l'estudi va ser realitzar una descripció del tractament hospitalari de la fractura de fèmur i conèixer la seva variabilitat en el territori espanyol tant geogràficament com en el temps. Material i mètodes. Fou un estudi observacional, retrospectiu. que inclogué tots els pacients amb edat igual o superior a 65 anys que van ingressar per fractura de fèmur en el període d'estudi a tot el territori espanyol. La font de dades fou el registre d'altes hospitalàries que recull el Conjunt Mínim de Base de Dades. Es van extreure les dades dels ingressos entre el 01/01/2000 i el 31/12/2012 de pacients >50 anys amb diagnòstic principal de fractura de maluc/fèmur (codis CIM-9 820 i subcodis). Es van excloure els menors de 65 anys, els codis de fractura oberta i les fractures subtrocantèrees. Resultats. Es van incloure per a l'anàlisi (mostra final) 485.157 ingressos. Durant el període analitzat el nombre total d'ingressos ha anat en augment, de 31.070 a l'any 2000 als 41.818 el 2012, observant-se un augment del 34%. Ha augmentat l'edat mitjana dels pacients, amb increment lineal mitjà de 0,16 anys/any en un total de 2 anys (del 81,9% al 83,8%), amb augment en els grups de més edat (>85 anys) i descens en els més joves (>75 anys). El percentatge d'homes ha augmentat un 14% (del 21,2% al 24,2%). L'estada mitjana, la demora quirúrgica i la mortalitat han experimentat un descens entre l'inici i la fi de l'estudi. L'estada mitjana s'ha reduït en 3 dies, de 16 a 13 dies. La demora quirúrgica s'ha reduït discretament de 4 dies de mitjana a l'any 2000 fins als 3,8 dies a l'any 2012 (p<0,001), però poc rellevant clínicament. La mortalitat s'ha reduït un 17% (p<0,001). La principal destinació a l'alta va ser el domicili (82,2%), però ha experimentat canvis en aquest període. De manera general, s'ha reduït en 9% la probabilitat de tornar al domicili després de l'alta, però no fou de forma uniforme en tot el territori, sinó que aquesta modificació s'observà a meitat del període en determinades Comunitats Autònomes (CCAA). S'observà un canvi de tendència amb derivació a centre sociosanitari en major percentatge, per canvi en el model assistencial. El reingrés després de l'alta en 30 dies va ser baix (valor mitjà 2,75% en tot el període) i ha experimentat un discret augment del 5%. Els costos han augmentat de manera notable, de 5.689 € de mitjana el 2000 a 9.616 € el 2012. En analitzar el comportament de les diferents variables en les diferents CCAA, hem observat notables diferències; la variabilitat en la demora quirúrgica va ser entre 2 i 5 dies, segons CCAA i l'estada mitjana, entre 7 i 14 dies. També s’han observat diferències en el percentatge de pacients als quals se'ls va implantar una pròtesi parcial (entre 20,7% i 32,7%) o total (4,1% i 11,5%) i en els costos totals (6.785€ [rang interquartil de 4.804-7.545€] i 7.085€ [rang interquartil de 5.930- 9.126€]) . Conclusió. La fractura de maluc al nostre país ha anat augmentant progressivament a la darrera dècada. L'edat mitjana dels pacients i el percentatge d'homes ha augmentat malgrat s'ha reduït discretament la mortalitat i l'estada mitjana. Amb les projeccions poblacionals d'envelliment en els propers anys, hem de planificar estratègies per a un millor control d'aquesta patologia i homogeneïtzació de les actuacions. Introducción. La fractura de cadera es un proceso muy prevalente con importante repercusión clínica, social y económica. Conocer cómo se desarrolla su epidemiologia y tratamiento puede permitirnos establecer estrategias de atención más efectivas en términos de salud y económicos. Objetivo. El objetivo del estudio fue el de realizar una descripción del tratamiento hospitalario de la fractura de fémur y conocer su variabilidad en el territorio español tanto geográfica como en el tiempo. Material y métodos. Fue un estudio observacional, retrospectivo, que incluyó a todos los pacientes con edad igual o superior a 65 años que ingresaron por fractura de fémur en el periodo de estudio en todo el territorio español. La fuente de datos fue el registro de altas hospitalarias que recoge el Conjunto Mínimo de Base de Datos. Se extrajeron los datos de los ingresos entre 01/01/2000 y el 31/12/2012 de pacientes >50 años con diagnóstico principal de fractura de cadera/fémur (códigos CIE 9 820 y subcódigos). Se excluyeron a los menores de 65 años, los códigos de fractura abierta y las fracturas subtrocantéreas. Resultados. Se incluyeron para el análisis (muestra final) 485.157 ingresos. Durante el periodo analizado el número total de ingresos ha ido en aumento, de 31.070 en el año 2000 a 41.818 en el 2012, observándose un aumento del 34%. Ha aumentado la edad media de los pacientes, con incremento lineal promedio de 0,16 años/año en un total de 2 años (de 81,9% a 83,8%), con aumento en los grupos de mayor edad (>85 años) y descenso en los más jóvenes (>75 años). El porcentaje de varones ha aumentado un 14% (del 21,2% al 24,2%). La estancia media, la demora quirúrgica y la mortalidad han experimentado un descenso entre el inicio y el fin del estudio. La estancia media se ha reducido en 3 días, de 16 a 13 días. La demora quirúrgica se ha reducido discretamente, de 4 días de media en el año 2000 a 3,8 días en el año 2012 (p<0,001), pero poco relevante clínicamente. La mortalidad se ha reducido un 17% (p<0,001). El principal destino al alta fue el domicilio (82,2%) pero ha experimentado cambios en este periodo. De modo general, se ha reducido en 9% la probabilidad de regresar al domicilio tras el alta, pero no fue de forma uniforme en todo el territorio, sino que esta modificación se observó a mitad del periodo en determinadas Comunidades Autónomas (CCAA). Se observó un cambio de tendencia con derivación a centro socio-sanitario en mayor porcentaje, por cambio en el modelo asistencial. El reingreso tras el alta en 30 días fue bajo (valor medio del 2,7% en todo el periodo) y ha experimentado un discreto aumento del 5%. Los costes han aumentado de manera notable, de 5.689 € de mediana en 2000 a 9.616 € en el 2012. Al analizar el comportamiento de las distintas variables en las diferentes CCAA, hemos observado notables diferencias; la variabilidad en la demora quirúrgica fue entre 2 y 5 días según CCAA y la estancia media, entre 7 y 14 días. También se han observado diferencias en el porcentaje de pacientes a los que se les implantó una prótesis parcial (entre 20,7% y 32,7%) o total (4,1% y 11,5%) y en los costes totales (6.785€ [rango intercuartil de 4.804-7.545€] y 7.085€ [rango intercuartil de 5.930-9.126€]). Conclusión. La fractura de cadera en nuestro país ha ido aumentando progresivamente en la última década. La edad media de los pacientes y el porcentaje de varones han aumentado. A pesar de ello, se ha reducido discretamente la mortalidad y la estancia media. Con las proyecciones poblacionales de envejecimiento en los próximos años, hemos de planificar estrategias para un mejor control de esta patología y homogeneización de las actuaciones. Introduction. Hip fracture is a very prevalent condition with important clinical, social and economic impact. Knowing the epidemiology and its treatment may allow us to establish more effective strategies in terms of health care and economical insight. Objective. The aim of the study was to perform a description of hospital treatment of hip and evaluate their variability in the Spanish territory both geographically and temporally. Material and methods. It was an observational, retrospective study which included all patients aged 65 years or older admitted for hip fracture in the study period throughout the Spanish territory. The data source was the hospital discharge register which included the Conjunto Mínimo de Base de Datos. Data of patients admitted to hospital from 01/01/2000 to 31/12/2012 of subjects >50 years with a diagnosis of hip fracture (CIE 9820 codes and sub-codes) were retrieved. Patients under 65 years, open fractures and subtrochanteric fractures were excluded. Results. The final sample for analysis included 485,157 patients. The number of patients hospitalised for a hip fracture has increased during the study period, from 31,070 in 2000 to 41,818 in 2012, with an increase of 34%. The mean age of the patients has increased, with an average linear increase of 0.16 years/year in a total of 2 years (from 81.9% to 83.8%), with an increase being observed in older age groups (>85 years) and a decline in the youngest (>75 years). The percentage of men has increased by 14% (from 21.2% to 24.2%). The average stay, surgical delay and mortality have experienced a decline from the onset and the end of the study period. The average stay has been reduced by three days, from 16 to 13 days. Surgical delay has marginally been reduced – from 4 days on average in 2000 to 3.8 days in 2012 - (p<0.001), albeit clinically not relevant. Mortality was reduced by 17% (p<0.001). The main destination at discharge was home (82.2%) but has changed during the study period. Generally, the probability of returning home after discharge has been reduced by 9%, but it was not uniform throughout the territory, but this change was observed at mid-term in certain Autonomous Communities (AC). A change in trend was observed with more referrals to medium-long term care centres due to the change in the care model. Readmission after discharge within the first 30 days was low (average of 2.7% in the whole period) and has experienced a slight increase of 5%. Mean costs have increased significantly, from 5.689 € in 2000 to 9.616 € in 2012. Significant differences were observed with the analysis of the behaviour of the different variables across different AC; variability in surgical delay ranged from 2 to 5 days depending on the AC and the average stay varied from 7 to 14 days. This variability was also observed in terms of the percentage of patients who undergone partial arthroplasty (between 20.7% and 32.7%) or total arthroplasty (4.1% and 11.5%) as well as total costs (6,785€ [interquartile range 4,804-7,545€] and 7,085€ [interquartile range 5,930-9,126€]). Conclusion. Hip fracture in our country has increased steadily over the last decade. The mean age of patients and the percentage of men have also increased, despite the fact that mortality and length of stay have slightly decreased. With the prospect of increasingly aging populations in the next years, strategies for better control of this disease must be planned and homogeneity of care should be reinforced.
