El cuc del raïm i la carpocapsa són les plagues clau de les vinyes i dels fruiters de llavor, respectivament. Per a què la tècnica de confusió sexual siga eficaç en el seu control, és fonamental disposar d'emissors de velocitat controlada que alliberen les feromones al camp de manera adequada i en quantitats suficients, durant tot el període de susceptibilitat del cultiu.
En aquesta Tesi, s'ha desenvolupat un sistema d'emissió de feromones ecològic que utilitza com a suport un material de fàcil integració en l'entorn, com la sepiolita. S'ha estudiat la influència dels additius utilitzats en la seua fabricació, s'ha confirmat la seua estabilitat i s'han modificat les formulacions per a què tingueren un alliberament òptim de la feromona. Així podrien ser una alternativa als emissors comercials, des del punt de vista ecològic.
Els estudis d'eficàcia al camp, realitzats a les principals zones vitivinícoles valencianes i en explotacions fruiteres del Pla d'Urgell, a Catalunya, han confirmat les bones perspectives del nou sistema d'emissió de les feromones. A més, són menys sensibles a les condicions ambientals que els emissors comercials de referència i tenen una vida útil major. Això permet optimitzar la quantitat de feromona emesa durant els períodes amb risc d'atac.
S'ha aconseguit un sistema d'emissió per a la tècnica de confusió molt versàtil, perquè els seus paràmetres de difusió depenen de les característiques fisicoquímiques de la sepiolita i de la resta de components. Així, xicotetes variacions en les formulacions dels emissors i en certs aspectes relacionats amb la fabricació dels comprimits, permeten ajustar els paràmetres d'emissió de les feromones als requeriments de la tècnica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados