Resumen de L'escola de psicologia de barcelona. Anàlisi crítica de l'obra psicológica de ramon turró i darder (1854-1926), august pi i sunyer (1879-1965) i emili mira i lópez (1896-1964) dins el context de consolidació de la psicologia científica a catalunya
L’origen del desenvolupament històric de l’escola de psicologia de Barcelona es pot situar en la tasca d’investigació científica duta a terme per Ramon Turró i Darder (1854-1926) a qui es considera el pare de la psicologia experimental catalana.
Dins l’escola trobem la figura d’August Pi i Sunyer (1879-1965), deixeble destacat de Turró, qui actuarà, al seu torn, com a baula en la línia evolutiva que es pot establir en l’esmentada escola, en actuar com a mestre inspirador del tercer integrant, Emili Mira i López (1896-1964), qui ostenta el mèrit d’haver contribuït a la consolidació de la psicologia aplicada a Espanya.
La finalitat de la present tesi doctoral ha estat la d’establir les coordenades que ens permetin corroborar el desenvolupament de l’esmentada escola, dins el marc més ampli de conformació de la ciència psicològica, amb la intenció de contribuir al procés de construcció històrica del nostre àmbit de coneixement.
Per assolir aquesta fita ens hem plantejat dos objectius complementaris. El primer ha estat el de reunir, en un únic treball, les referències bibliogràfiques que conté l’obra completa dels autors integrants de l’esmentada escola per tal de realitzar una anàlisi conjunta de les seves contribucions particulars al procés descrit. El segon objectiu ha consistit en destacar, com a tret definitori fonamental de l’escola, el pensament psicològic comú que es troba subjacent al treball desenvolupat pels seus integrants.
L’anàlisi quantitativa i qualitativa de la documentació original, ens ha permès mostrar les coordenades que palesen l’existència de l’escola que comparteix plantejaments teòrics i metodològics comuns.
