Resumen de Epidemiología de la esclerosis múltiple en Catalunya
Els estudis epidemiològics d'Esclerosi Múltiple (EM) a nivell mundial mostren un augment generalitzat en la prevalença i un increment en la incidència, fonamentalment en les latituds més baixes, considerades inicialment zones de baix risc. Així, el sud d'Europa és una zona clau per a l'estudi de les tendències epidemiològiques actuals de l’EM. A Catalunya existia poca informació epidemiològica de l’EM. El gran impacte sanitari i socioeconòmic d'aquesta malaltia fa imprescindible conèixer la seva freqüència i distribució. En aquesta tesi doctoral es realitza una caracterització de l'epidemiologia de l’EM a Catalunya mitjançant l'estudi dels paràmetres epidemiològics descriptius més rellevants (incidència anual i prevalença). Per a l'estudi d'incidència es van incloure tots aquells pacients amb sospita d’EM entre l'1 de gener de 2009 i el 31 de desembre de 2009 que residissin a Catalunya en el moment d'inici de la simptomatologia. Cada pacient va ser seguit fins a la seva eventual confirmació del diagnòstic d’EM (criteris de McDonald 2005). Perquè la recollida de dades fos exhaustiva, i el projecte tingués viabilitat a llarg termini, s'ha iniciat el Registre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya, de base poblacional, prospectiu i multicèntric. Al llarg dels 5 anys d'estudi (2009-2013) el registre ha comptat amb la participació de 44 hospitals de Catalunya que han notificat un total de 1003 pacients. Es va determinar la cobertura del registre mitjançant una anàlisi de captura-recaptura amb una font de dades independent, resultant: un 42% per a Catalunya (amb variabilitat segons províncies), un 90% a Girona i el 15% a Tarragona. Amb la intenció de minimitzar l’impacta de la possible infra-declaració de casos, el càlcul d'incidència es va limitar a la província de Girona. El Registre va incloure 183 pacients que van experimentar un primer brot a Girona entre gener de 2009 i desembre de 2013. Dels casos, 51 van iniciar els símptomes en 2009 resultant en una incidència de 3,6 per 100.000 (IC del 95%: 2.4- 5.3); 4,3 (95% IC 2,5-7,1) per a les dones i 2,9 (IC del 95%: 1,4 a 5,2) per als homes. La taxa d'incidència ajustada segons la població europea va ser 3,29 (IC del 95%: 3,2 a 3,3). Per a l'estudi de la prevalença d’EM a Catalunya, el treball s'ha focalitzat en la comarca d'Osona on es disposava d'un estudi previ en 1991 que va resultar en una prevalença de 58 per 100.000 habitants. Es va realitzar un estudi transversal incloent casos d’EM confirmada (McDonald 2005) que estiguessin vius i residissint a l'àrea d'estudi en el dia de prevalença (31 de desembre de 2008), identificats utilitzant diverses fonts d'informació (hospitalàries i d'atenció primària). Per poder comparar la xifra de prevalença amb la de l'any 1991, quan la població immigrant a Osona era inexistent, es va determinar la prevalença en població autòctona en 2008. Un total de 120 pacients van complir els criteris d'inclusió en l'estudi el dia de prevalença, 71 dones i 49 homes. La prevalença total va ser de 79,9 per cada 100.000 habitants (66,3 a 95,6; IC del 95%) i 91,2 (IC 95% 75,5 a 109,2) per a la població autòctona. En conclusió, la posada en marxa del Registre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya, suposa un important avanç per a l'estudi de l’EM a Catalunya. La xifra d'incidència obtinguda a Girona s’afegeix a les dades disponibles del sud d'Europa, recolzant el fet que la incidència en aquesta regió és major de l’inicialment observada. El present treball posa també de manifest que la prevalença d’EM s'ha duplicat en els últims 17 anys a la comarca d’Osona.
