Resumen de Assessment of a micro-grid Ionization-chamber (EOS) for low-dose chest radiography
EOS és una nova tecnologia d'imatge que fa servir un detector de radiació gasós, una cambra d'ionització de micro-reixeta, derivada del Micromegas desenvolupat per Georges Charpak (Premi Nobel 1992) per recerca en física d'altes energies al CERN (Ginebra, CH). Aquests detectors poden obtenir imatges mèdiques a baixa dosi, permetent col·limacions estrictes que eviten la radiació difusa que degrada dosi i qualitat. El prototip EOS, fent servir feixos de raigs-X molt fins (500 µm), va ser pensat per fer radiografia a baixa dosi de l'esquelet en bipedestació. Dissenyat amb dos tubs de raigs-X i dos detectors, realitza una adquisició per escanejat lineal biplanar sincrònica, de dues imatges (a 90º) del cos. Aquest mètode biplanar permet l'extracció automàtica de punts de referència anatòmics que poden ser matemàticament projectats com un model 3D de l'esquelet real del pacient. El programari EOS pot generar models 3D amb baixa dosi, entre 1/10 i 1/100, de les modalitats existents (radiografia computada (CR), radiografia digital (DR), o TC a baixa-dosi). L'objectiu principal de la recerca d'aquest prototip, la imatge de columna, va ser validat, i el seu subseqüent re-disseny industrial ha acabat com un dispositiu mèdic certificat per a estudis de l'esquelet: EOS ('EOS Imaging, Paris, France)'. Preparant la fase experimental de EOS en columna, un segon objectiu va ser considerat: valorar l'aplicabilitat del prototip EOS a l'exploració radiogràfica més freqüent: radiografia de tòrax. Si EOS fos validat, permetria aplicar-lo a un altre camp del radiodiagnòstic. La radiografia del tòrax és una prova que pot comportar algunes dificultats en un dispositiu voluminós, d'escanejat lineal, biplanar, amb baixa dosi i baixa resolució espacial, com són els detectors de micro-reixeta, a investigar. Material i mètodes: Es va preparar un estudi prospectiu comparant exploracions repetides entre EOS i un equip radiogràfic estat-de-l'art (DR, detector pla de aSi-Csi), per valorar l'aplicabilitat clínica, problemes tècnics, dosi i qualitat d'imatge. Un grup de 40 adults, amb radiografia de tòrax programada al Hôpital Univ. Erasme (Brussel·les, BE), van ser enrolats per a fer un estudi repetit amb EOS (amb 50% dosi de CR). Les imatges recollides van ser puntuades independentment per quatre radiòlegs seguint els 'European quality criteria in diagnostic imaging', incorporant reptes com valorar estructures anatòmiques fines. Es recolliren dades tècniques, estudis dosimètrics addicionals, comparatius amb CR, i mesura de dades de dosi i de rendiment del detector. Resultats: 37 dels 40 casos van ser analitzats. La radiografia va ser correcta amb EOS, amb 13,5% d'estudis repetits. La dosi de radiació es superior amb EOS (0.22 mGy) que amb DR (0.05) però menys que la DRL o dosi per CR. Artefactes de soroll i 'arrissat' redueixen la FTM (funció de transferència de la modulació) mesurada a 1-1.5 pl/mm. La puntuació en qualitat d'imatge entre EOS i DR va ser comparable, amb millor puntuació per a EOS en via aèria, mediastí o en cobertura anatòmica. Conclusió: EOS és una modalitat funcional que compleix les dosis de referència. La dosi és més alta que per DR i més baixa que per CR, per supressió de la radiació difusa. En qualitat d'imatge, EOS no mostra valoracions inferiors significants a la DR, fins i tot en estructures fines; pot atribuir-se a la resolució més gran de densitats i a l'absència de difusa que compensen la seva inferior resolució espacial. Caldrà fer desenvolupaments addicionals per millorar el control de la dosi i per millorar resolució, i caldrà fer recerca dirigida a validar resultats en sèries amb patologies clíniques.
