Incorporacions lingüístiques. Una aproximació a les apropiacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills i filles
- Autores: Enric Saurí Saula
- Directores de la Tesis: Montserrat Treserra Pijuan (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Xavier Rambla Marigot (presid.), Isaac González Balletbó (secret.), Jordi Feu i Gelis (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La present tesi doctoral planteja una aproximació analítica a la multiplicitat de relacions amb la llengua que han tingut –i tenen– les persones que van venir a Catalunya durant el procés migratori que va tenir lloc la segona meitat del el segle XX i com aquesta relació s’ha transmès de diferents maneres als seus fills i filles nascuts al Principat. Tanmateix, no es tracta d’observar els nivells de competència lingüística de les persones d’origen castellanoparlant, sinó posar de manifest la complexitat de la realitat lingüística de Catalunya i la importància del fet generacional en les diferents aproximacions que aquestes persones van mantenir i mantenen amb la llengua catalana. No es pot perdre de vista que el fet lingüístic s’insereix en un món complex, el de la configuració d’un marc de relacions entre els nouvinguts i el territori d’arribada. Un marc on cal tenir sempre present el context històric i polític on s’esdevenen les migracions, l’espai i el temps dels processos de resocialització i les condicions de possibilitat que envolten les trajectòries vitals. Aquest és el punt de partida d’aquesta tesi, la necessitat d’acostar-se a l’estudi dels usos lingüístics mitjançant la memòria i la història. En la mesura que l’eix principal d’anàlisi és la relació amb la llengua construïda per les persones castellanoparlants d’origen, aquest treball recull les vivències, les presències i les absències tant dels individus arribats a Catalunya fugint de la precarietat i la repressió, com d’aquells integrants de la generació posterior nascuts a Catalunya. És a dir, com les persones que tenen la llengua castellana com a llengua primera se situen en aquest context de coincidència de dues llengües, el català i el castellà. En definitiva, aquesta tesi s’enfoca des d’una lògica longitudinal perquè pren com a punt de partida un dels fenòmens més significatius d’aquest país, la immigració. Una immigració que amb el pas dels anys s’acaba conformant com un dels ingredients essencials de la ‘barreja’ que caracteritza Catalunya. La primera part del recorregut històric proposat és el del viatge dels ‘pioners’. L’anàlisi de la relació amb la llengua per part de la població d’origen castellanoparlant s’inicia amb les persones que van venir a Catalunya durant el procés migratori de la segona part del segle XX. Analitzar el “miracle” de la integració lingüística en plena repressió lingüística del franquisme permet veure la relació entre llengua i immigració sota un altre prisma. Sota una mirada que ajuda a entendre la realitat actual de la situació lingüística a Catalunya. Una mirada que va més enllà de la visió maniquea en què la llengua divideix el país entre immigrants i no immigrants. Es tracta de comprendre com els “altres catalans” van viure aquest procés d’arribada a un país amb una llengua i una cultura pròpies, però que són amagades pel règim dictatorial que governa l’Estat espanyol. En la segona part del recorregut, s’hi afegeixen els fills i filles d’aquests ‘pioners’. Aquests conformen una generació que viu la transició del franquisme a la democràcia. És en aquest nou marc i context que s’aborden les trajectòries lingüístiques d’aquesta generació que ara té entre 35 i 55 anys. Com en el cas dels seus pares, la tesi indaga sobre les condicions que afavoreixen i/o possibiliten unes determinades actituds i disposicions respecte de la llengua i la conseqüent, o no, incorporació del català com a llengua d’ús i de comunicació. Qui o què explica en aquesta generació les diferents trajectòries d’incorporació del català com a llengua d’us? Un seguit de qüestions que aquesta tesi resol mitjançant l’observació, la contrastació empírica i l’anàlisi d’unes generacions protagonistes d’aquesta història.
