Epidemiologia de la infecció per clamídia en la població jove de Catalunya
- Autores: Evelin Lopez Corbeto
- Directores de la Tesis: Jordi Casabona Barbarà (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pere Godoy (presid.), Tomàs Pumarola Suñé (secret.), Josep Grau Galtés (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L’any 1993, el monitoratge de les conductes relacionades amb la transmissió de les Infeccions de Transmissió sexual (ITS) i el VIH es va iniciar a Catalunya com a part del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica del VIH/ITS. Dins del monitoratge de les ITS, és a l’any 2007 quan s’inicien els estudis transversals bio-conductuals amb la finalitat de monitorar la prevalença de la infecció per clamídia i dels comportaments associats a la seva transmissió en població jove, per una banda els joves atesos als centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i centres d’atenció als joves i d’altra, els joves interns en centres penitenciaris. El propòsit de la tesi doctoral presentada és descriure el marc general dels estudis de monitoratge de la prevalença de clamídia en poblacions sentinelles de joves duts a terme a Catalunya, i en particular millorar el coneixement en relació a la vulnerabilitat dels joves enfront aquesta infecció. En aquest sentit, conèixer l’evolució de la prevalença de clamídia i dels seus determinants sociodemogràfics i conductuals en els joves serà clau per poder desenvolupar intervencions preventives més efectives i adaptades a la realitat de les pràctiques de risc que realitzen. Es presenten 6 publicacions que s’han elaborat a partir de l’explotació estadística de les dades recollides en els estudis de monitoratge bio-conductual que el CEEISCAT realitza en aquestes poblacions des de l’any 2007. En primer lloc, s’inclou una descripció de la prevalença de clamídia i la seva tendència entre la població jove a Catalunya i de les conductes de risc associades. Els articles 1, 2 i 3 mostren un increment en la prevalença de clamídia i de les conductes de risc en aquest col·lectiu. De la mateixa manera s’analitzen les conductes de risc associades a la infecció, obtenint que l’edat i l’origen estranger esdevenen determinants en les dues poblacions estudiades mentre que la concurrència s’afegeix als joves atesos als centres ASSIR i centres d’atenció als joves i el temps d’estada a presó entre els joves interns en centres penitenciaris (article 3). En el quart article, s’analitza la viabilitat de l’alternativa del cribratge de clamídia en entorn clínic amb la presa de mostra a casa, mostrant que és una estratègia viable per a captar un grup de població que d’altra banda no seria captada pel sistema sanitari clàssic. Es descriu la concordança de positivitat entre parelles sexuals testats amb aquestes dues estratègies de cribratge on es posa de manifest la importància d’oferir el test de clamídia tant a homes com a dones. S’analitza la taxa de reinfecció per clamídia i els seus determinants en el cinquè article i finalment es determina el moment òptim per a testar la població jove penitenciària en el darrer article on es determina que és al moment d’entrada a la presó quan cal realitzar el cribratge de clamídia donat que els presos tenen tant prevalences de clamídia com de les conductes de risc més elevades. Dels resultats generats es recomana que les proves de clamídia s'ofereixin de forma rutinària als joves com a part d'un enfocament holístic de la salut sexual, realitzant la detecció oportunista tant en l’entorn clínic com a nivell comunitari, com un reforç de les activitats de detecció que es pretenen realitzar de forma habitual des dels serveis sanitaris i poder captar un major nombre de joves, sense oblidar que la prevenció primària mitjançant campanyes de promoció de sexe segur i una atenció especial a la salut sexual i la recerca i maneig de casos adequat segueixen sent la pedra angular en la prevenció de malalties de transmissió sexual com la clamídia.
