L'esdevenir d'allò col·lectiu: pràctiques quotidianes, sentit i heterogeneïtat
- Autores: Joan Baltà Pelegrí
- Directores de la Tesis: Félix Vázquez Sixto (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Morey Farré (presid.), Francisco Javier Tirado Serrano (secret.), Xavier Antich (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
L'esdevenir d'allò col·lectiu: pràctiques quotidianes, heterogeneïtat i sentit.
Potser els nòmades no van ser derrotats amb el triomf dels Estats. Potser els nòmades van fingir la seva pròpia derrota per infiltrar-se entre els sedentaris i un cop allí ser els primers en estar a l'alçada dels esdeveniments. Potser ens van ensenyar noves formes d'interactuar, potser ens van iniciar en un conjunt de pràctiques que han esdevingut quotidianes i que es troben en l'origen de les transformacions que afecten les nostres concepcions d'allò establert. Des del temps i l'espai, a la societat en el seu conjunt i la mateixa Realitat. Potser els nòmades en són els responsables, amb una estratègia de guerra diferent, silenciosa, que ha fet que poc a poc tots adoptem la seva condició.
En aquesta tesi ens proposem traçar un trànsit des d'una mirada pels escenaris -els territoris pels que ens movem i habitem, Realitat, institució- a una mirada sobre aquestes escenaris com efectes de les nostres pràctiques quotidianes, enteses com les nostres maneres de fer i de dir. Es tracta d'assajar maneres d'apropar-nos a allò col·lectiu en l'esdevenir de la multiplicitat heterogènia i relacional emergent de les nostres pràctiques quotidianes. Així doncs, si en els diferents escenaris s'establien trajectes amb destins ben fixats que garantien un sentit pre-fixat -com la Veritat o la constitució com a subjectes-, si atenem a l'esdevenir d'allò col·lectiu el moviment s'allibera dels destins a favor de sentits particulars i contingents.
D'aquesta manera ens proposem: Veure els territoris pels que ens movem i habitem com el producte de les nostres pràctiques, conjuntament amb una progressiva heterogeneïtzació de la nostra experiència d'aquests llocs com escenaris.
Veure el triangle entre subjecte, objecte i llenguatge de la metafísica occidental moderna com l'escenari que pre-ordena el nostre pensament invisibilitzant els sentits locals i no transcendents de la nostra quotidianitat.
A partir de l'esdeveniment, entès com allò que transforma aquests escenaris, trobar camins entre l'ordre i el desordre que ens centrin en la nostra forma d'explicar-nos la multiplicitat heterogènia i relacional en contínua transformació emergent de les nostres pràctiques quotidianes.
I per últim, abordar la institució com l'escenari d'allò social que pre-ordena l'esdevenir d'allò col·lectiu reduint la seva multiplicitat, heterogeneïtat i caràcter relacional a formes estables i cosificades.
En conjunt, es volen problematitzar els escenaris resultants de la pregunta per -què són les coses-, per l'essència immutable de les coses, a favor d'una noció relacional, heterogènia i múltiple de l'esdevenir d'allò col·lectiu i els seus sentits.
