Resumen de Prevalença de l'arteriopatia perifèrica i valor predictiu de les seves formes silents en relació a la morbimortalitat cardiovascular
És un estudi en 2 fases: - FASE I: Estudi TRANSVERSAL: descriptiu multicèntrico de prevalença d' arteriopatia perifèrica asimptomàtica en població general ¿50 anys.
- FASE II: Estudi de COHORTS poblacionals per a determinar la morbi-mortalitat vascular en persones ¿50 anys afectes d'arteriopatia perifèrica asimptomàtica després d'un seguiment de 36 mesos.
Es realitza el seguiment de tres cohorts: 1. Pacients sense arteriopatia perifèrica.
2. Pacients amb arteriopatia perifèrica asimptomàtica.
3. Pacients amb arteriopatia perifèrica simptomàtica.
Es contabilitzen els events de: 1. Accident isquèmic transitori (AIT) 2. Ictus 3. Angina de pit 4. Infart agut de miocardi (IAM), 5. Aneurisma abdominal simptomàtic i 6. Mortalitat de causa vascular.
Àmbit d'estudi:Usuaris adscrits a 28 centres de salut de l'Àrea metropolitana de Barcelona i del Barcelonès Nord-Maresme, que donen cobertura a una població aproximada de 600.000 habitants, introduïts en la base de dades del Sistema informàtic d' Atenció Primària (SIAP) que compleixin els criteris d' inclusió i que no presentin els criteris d' exclusió. Període d' estudi: Setembre 2006- 2009.
Resultats/Conclusions:
Fase I o de prevalença 1. L'estudi ARTPER està realitzat en població mediterrània i per tant de baix-mig risc cardiovascular, i per tant la prevalença d'AP trobada (7,6%) és més baixa respecte a les trobades en estudis realitzats en països d'alt risc.
2. La prevalença d'AP és més alta en homes (10,2%) que en dones (5,3%).
3. A mesura que augmenta l'edat augmenta la prevalença d'AP en ambdos sexes.
4. En quan als FRCV associats a l'AP coincideixen amb els FRCV trobats a la majoria de treballs publicats.
5. Són factors protectors en front de l'AP: el sexe femení, l'exercici físic i del sobrepès.
6. Elevat infradiagnòstic d'AP(80,7%) en la nostra població, encara que quasi un terç tenien símptomes de CI.
7. Aproximadament 2/3 dels pacients amb arteriopatia perifèrica estàn asimptomàtics, o sigui no presenten clínica de claudicació intermitent.
8. Al igual que en altres estudis publicats, també observem una baixa sensibilitat del questionaris específics de claudicació intermitent per a detectar AP, per tan es aconsellable incorporar l'ITB en la nostra pràctica clínica habitual per tal de poder identificar pacients amb arteriopatia perifèrica asimptomàtica o sigui amb arteriosclerosi subclínica.
9. Els resultats de l'estudi ARTPER suggereixen que la tècnica de l'ITB es podria prioritzar en pacients barons, d'edat avançada, fumadors o exfumadors, amb clínica de claudicació intermitent o dificultat per a realitzar activitat física i amb factors de risc como la hipertensió, la diabetis i la hipertrigliceridèmia. Encara que s'hauria de delimitar millor la població susceptible de ser cridada degut a l'alta prevalença de d'aquests factors de risc en la nostra població.
10. Afegir l'ITB a les taules de risc cardiovascular (Framingham, Regicor i Score) ens permetria classificar millor el risc cardiovascular de la població, actualment sobrevalorat en homes i infravalorat en dones i ens obligaria a reclassificar un alt percentatge de la població.
Fase II o de seguiemnt de la cohort 1. El seguiemnt de la cohort ARTPER realitzat fins ara de: 736 dies.
2. La incidència per a qualsevol esdeveniment vascular incident (angina de pit, IAM, AIT, ictus, aneurisma d'aorta abdominal) o èxitus és de 557 per 100.000 persones o sigui de 2,78% en 5 anys.
3. En persones amb arteriopatia perifèrica, la incidència d'esdeveniments és del doble ( 5,62% en 5 anys) que en persones sense AP.
4. En pacients amb arteriopatia perifèrica sintomàtica la incidència d'esdeveniments(3,99% en 5 anys) va ser la meitat que en persones con arteriopatía perifèrica asintomàtica (6,42% en 5 anys).
5. L' índex turmell-braç té un ària sota la corba ROC de 0,57 en front a Framingham 0,65 i REGICOR 0,63. El valor predictiu de l'índex turmell-braç, Framingham i REGICOR no es estadísticament diferent a l'observar l' àrea sota la corba ROC.
6. No trobem diferències importants en quan a sensibilitat, especificitat i VP de l'AP en front de les taules de risc cardiovascular. L' AP presenta una baixa sensibilitat (9%), alta especificitat (95%), baix VPP(2%) i alt VPN (99%) per a predir esdeveniments vasculars i mortalitat; mentra que Framingham i REGICOR presentan respectivament: Sensibilitat ( 32% i 14%), Especificitat (81% i 90%), VPP(1%) i VPN(99%).
7. Es necessari determinar quin és el valor pronòstic de l' AP (en poblacions de baix o intermig) respecte a les malalties cardiovasculars mitjançant estudis de cohort amb un seguiment > a 10 anys, així com definir la població en que hauriem de prioritzar la utilització de l' ITB i així poder estratificar de manera més precisa el risc cardiovascular de la nostra població, pugen ser un bon complement de les taules de risc cardiovascular
