Ferran II i la Generalitat de Catalunya (1479-1494)
- Autores: Xavier Riera Hernández
- Directores de la Tesis: Ernest Belenguer Cebrià (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jaume Dantí i Riu (presid.), Teresa Canet Aparisi (secret.), Josep Maria Sans i Travé (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Sociedad y Cultura
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB TDX
- Resumen
[cat] Aquesta tesi tracta sobre les relacions entre el rei Ferran II i la Diputació del General del Principat de Catalunya en els primers anys del seu regnat. L’estudi fa especial menció als anys que la principal institució del país va estar intervinguda pel monarca, període que s’inicia l’any 1488 fins el 1494, i la posterior reforma que es va dur a terme amb la introducció del sistema insaculatori per a escollir als seus alts càrrecs, mesura acordada a les Corts celebrades a Barcelona, l’any 1493. L’objectiu de la investigació és analitzar de forma detallada tota la correspondència que es conserva entre el sobirà i els diputats per a conèixer, de primera mà, els motius que van portar al rei d’Aragó a prendre la seva decisió, plantejant també fins a quin punt aquesta va ser necessària. La decisió d’intervenir la Generalitat va generar, des de la segona meitat del segle XIX, un ampli debat entre els historiadors catalans, no sense polèmica. Per una banda estaven els que veien, en la determinació reial, una clara voluntat de controlar i “castellanitzar” la Diputació després dels anys que aquesta havia liderat la oposició al seu pare, el rei Joan II, en el transcurs de la Guerra Civil entre els anys 1462 i 1472. Per l’altra banda estaven els que consideraven, amb Jaume Vicens Vives al capdavant, que la monarquia només buscava reorganitzar -redreçar- la institució sanejant-la econòmicament i modificant el seu sistema de renovació de càrrecs per evitar irregularitats i favoritismes entre els seus membres. La tesi està organitzada en vuit apartats. Després d’una breu introducció, el primer capítol realitza una revisió de tota la bibliografia relacionada i publicada en relació amb la Diputació del General, des de la seva creació en les Corts de Cervera de 1359 fins a la mort de Joan II. Aquest repàs fa referència a totes les publicacions que tracten el període des del segle XV fins els nostres dies. El segon capítol analitza el funcionament de la Diputació a partir de la seva pròpia legislació. Aquest apartat és fonamental per a conèixer la seva estructura de govern i ajuda a comprendre millor els canvis que aniran introduint-se: també es complementa amb un breu repàs als instruments de poder dels que disposava la monarquia en el Principat. En el tercer, s’entra directament en el gruix del treball a partir del creuament de la correspondència entre el monarca i la institució, la majoria de la qual, es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. En aquest capítol es recullen les primeres decisions del rei relacionades amb la Diputació i el propi Principat, i com aquesta va acollir al seu nou sobirà. L’apartat finalitza amb la segona arribada de Ferran a Barcelona i la celebració de les Corts de 1480-1481. El quart capítol tracta dels esdeveniments que es van seguir a continuació i les delicades relacions entre les dues parts, a causa de la introducció d’una nova inquisició a Catalunya i l’aixecament dels pagesos de remença. El següent capítol explica de forma exclusiva el trienni anterior a la intervenció reial, al considerar-lo clau per a entendre els fets posteriors. L’apartat sis narra de forma breu i amb detall l’estratègia i els preparatius reials per a portar a terme la intervenció, fent-la coincidir amb el moment de la renovació dels seus càrrecs, l’estiu de 1488. El setè capítol recull la part central de la investigació: explica com el monarca controlà la institució i les seves actuacions. La resistència del Regne de Granada portarà al sobirà a iniciar una segona intervenció en el moment de renovar novament als diputats i oïdors, aquesta vegada el juliol de 1491. Amb la caiguda de la ciutat el gener de 1492, el rei torna a Barcelona on celebrarà Corts i introduirà el sistema d’insaculació. Tot i que el nou model evitava possibles corrupteles, permetia a la monarquia controlar les llistes dels possibles candidats. L’extensió i el detall de la investigació ens porten a unes conclusions on posem en dubte algunes de les tesis dominants sobre el període. Mentre que compartim la idea generalitzada que la intervenció va permetre sanejar els comptes de la institució, creiem que a nivell polític i institucional es va perdre la oportunitat d’assentar un model de millor coordinació entre la monarquia i la Generalitat. Tot i que el rei sabia el paper que jugava com a garant de les Constitucions i les Lleis del Principat, Ferran va veure en la institució, com els seus avantpassats, un instrument ideal per recaptar impostos. El redreç econòmic va ser real mentre que a nivell polític només va servir per augmentar els seus mecanismes de control. [eng] This Thesis approaches the relationship between king Ferran II from the Aragon crown and the General Princedom Deputation of Cataluña during the first years of his reign. Apart from analyzing this period, this study focuses on the intervention made by the monarch on the institution during 1488-1494. It also studies the change done afterwords on the Court in 1493, in which the new members were elected. The main goal was to analyze the letters between the ruler and the deputies in order to understand why he made the decision to do so and what where the factors that influenced him. This research also has a section that studies all the existing biography related to the generalitat (institution created from 1359 to 1479) and another chapter with an organization chart of this institution. This research also explains the political structure in the Cataluña monarchy. The main core of this work relies on the changes that king Ferran II tried to do and how he was lead to doing them. Some of the examples would be the riot of the peasants (remences), the new inquisition or the Pallars war. During the course of this study we can see what were the aspects which influenced the king on changing and creating a new council. Last but not least, after detailing with the reform done by the monarch we come to the conclusion that this intervention helped in great deal the economy but it didn't politically. King Ferran II didn’t take advantage of his position to create new relationships between the monarchy and the institution which lead to huge conflicts during the mid XVI specially during the XVII century. Finally we also add an appendix with more than a hundred original documents.
