Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Alletaments de llarga durada i altres usos de la corporalitat en la criança

  • Autores: Marta Ausona Bieto
  • Directores de la Tesis: Joan Bestard Camps (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2015
  • Idioma: catalán
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Olga Jubany (presid.), Diana Marre (secret.), Elena Soler Muñoz (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Estudios Avanzados en Antropología Social
  • Materias:
  • Enlaces
  • Dialnet Métricas: 1 Cita
  • Resumen
    • "Al 1974 l'OMS adverteix del descens mundial de la lactància materna i les seves nefastes conseqüències en la salut neonatal. Considerat un tema de salut pública s'emprenen una sèrie de mesures per a la seva promoció institucional. En paral·lel, des de l'anomenada societat civil, apareixen nombrosos col·lectius socials de suport a la lactància materna formats per mares. Actualment, tot i l'augment en els índexs de lactància, moltes de les mares que alleten reben crítiques i/o pressions per part de certs professionals de la salut, del seu cercle familiar i/o del seu entorn social. Aquestes crítiques augmenten a mesura que les seves lactàncies es perllonguen en el temps. La meva recerca s'ha basat en analitzar tant aquestes crítiques com els plurals discursos de les mares respecte a les seves pràctiques corporals. He utilitzat una metodologia qualitativa basada, principalment, en entrevistes en profunditat a mares lactants i en l'observació participant en grups de suport a la lactància. Com a conclusions, les crítiques a la lactància materna es basen en quatre punts: la dependència maternofilial; el ""malcriar"" als i les filles; l'obscenitat de mostrar els pits en públic i l'acusació de ser ""neo-masclistes"". Aquests punts revelen un ordre simbòlic individualista que vertebra la (post)modernitat i un determinat control social basat en l'ús dels cossos i els seus fluids. Les mares, per la seva banda, solen legitimar les seves lactàncies a partir de discursos biologistes, on seguir l’""instint"" es presenta com un impuls per a l'agència i la presa de decisions individuals."


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno