Les leucoplàsies orals són les lesions premalignes més freqüents de la cavitat oral. La possibilitat de degeneració d'aquestes lesions a un carcinoma escamós (taxa de supervivència estimada del 30 al 40% als 5 anys), fa necessari trobar un tractament que sigui capaç de prevenir aquesta transformació maligna alhora de tenir mínims efectes secundaris. Es presenta una tesi doctoral per compendi d'articles. Els resultats es van publicar al Journal of cranio-Maxillo-Facial Surgery (IF 2,933 en 2014). S'incorpora una revisió sistemàtica sobre el tractament de les leucoplàsies orals mitjançant el làser de diòxid de carboni i un altre article versa sobre l'experiència del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron en una mostra de 65 pacients. D'acord amb la revisió sistemàtica es pot concloure que el tractament de les lesions leucoplasiques mitjançant el làser de CO2 és una tècnica fiable, reproduïble i associada a una molt baixa taxa de complicacions (0-13,8%), amb unes taxes de recurrència i de transformació maligna que oscil·len entre el 3,1% i el 40,7% i del 0% al 15,4% respectivament. Encara que alguns autors han aportat alguns possibles factors relacionats amb les taxes de recurrència i de transformació maligna com: l'alt grau de displàsia, les eritroleucoplasias, l'hàbit de fumar, el consum d'alcohol, les leucoplasies orals no homogènies o múltiples, les lesions de 4 o més centímetres i l'antecedent de carcinoma oral de cèl·lules escamoses; en la majoria de sèries no hi ha un consens sobre la seva rellevància. Pel que fa a la nostra mostra podem concloure que les taxes de recurrència i de transformació maligna va ser del 33,8% i del 15,4% respectivament. A més la localització de les lesions a la geniva en comparació a les trobades en la llengua es va objectivar com un factor de risc en els pacients que van presentar recidives (2,84 [1,07-7,54]). Es va apreciar una tendència entre els pacients que presentaven antecedent de carcinoma oral de cèl·lules escamoses i el risc de desenvolupar una transformació maligna (2,25 [0,62-8,10]). Les complicacions associades al procés van ser 5 (7,7%). Las leucoplasias orales son las lesiones premalignas más frecuentes de la cavidad oral. La posibilidad de degeneración de estas lesiones a un carcinoma escamoso, cuya tasa de supervivencia se estima del 30 al 40 % a los 5 años, hace necesario encontrar un tratamiento que sea capaz de prevenir esta transformación maligna a la vez de tener mínimos efectos secundarios. Se presenta una tesis doctoral por compendio de artículos cuyos resultados se publicaron en el Journal of Cranio-Maxillo-Facial Surgery( IF 2,933 en 2014). Se incorpora una revisión sistemática sobre el tratamiento de las leucoplasias orales mediante el laser de dióxido de carbono y otro artículo versa sobre la experiencia del Servicio de Cirugía Oral y Maxilofacial del Hospital Universitario Vall D´Hebron en una muestra de 65 pacientes. De acuerdo con la revisión sistemática se puede concluir que el tratamiento de las lesiones leucoplásicas mediante el láser de CO2 es una técnica fiable, reproducible y asociada a una muy baja tasa de complicaciones (0-13,8%), con unas tasas de recurrencia y de transformación maligna que oscilan entre el 3,1% y el 40,7% y del 0% al 15,4% respectivamente. Aunque algunos autores han aportado algunos posibles factores relacionados con las tasas de recurrencia y de transformación maligna como : el alto grado de displasia, las eritroleucoplasias, el hábito de fumar, el consumo de alcohol, las leucoplasias orales no homogéneas o múltiples, las lesiones de 4 o más centímetros y el antecedente de carcinoma oral de células escamosas ; en la mayoría de series no existe un consenso sobre su relevancia. Con respecto a nuestra muestra podemos concluir que las tasas de recurrencia y de transformación maligna fue del 33,8% y del 15,4% respectivamente. Además la localización de las lesiones en la encía en comparación a las encontradas en la lengua se objetivó como un factor de riesgo en los pacientes que presentaron recidivas ( 2,84 [1,07-7,54] ). Se apreció una tendencia entre los pacientes que presentaban antecedente de carcinoma oral de células escamosas y el riesgo de desarrollar una transformación maligna ( 2,25 [0,62-8,10] ). Las complicaciones asociadas al proceso fueron 5 (7,7%). Oral leukoplakia are the most common premalignant lesions of the oral cavity. The possibility of degeneration of these lesions to squamous cell carcinoma (survival rate at 5 years 30-50%), implies the need to find a treatment to prevent this malignant transformation and at the same time with minimal side effects. A doctoral thesis by compendium of two articles which results were published in the Journal of Cranio-Maxillo-Facial Surgery (IF 2,933 in 2014) is presented. A systematic review on the treatment of oral leukoplakia with the carbon dioxide laser and the experience of the Department of Oral and Maxillofacial Surgery Vall d'Hebron University Hospital in a sample of 65 patients is presented. According to the systematic review can be concluded that the treatment of oral leukoplakia by the CO2 laser is a reliable, reproducible technique associated with a very low complication rate (0 to 13.8%). The rates of recurrence and malignant transformation range between 3.1% and 40.7% and 0% to 15.4% respectively. Although some authors have provided some possible factors related to rates of recurrence and malignant transformation as the high degree of dysplasia, eritroleukoplakia, smoking, alcohol consumption, non-homogeneous or multiple oral leukoplakia, injuries of 4 or more centimeters and the history of oral squamous cell carcinoma; in most series there is no consensus about its relevance. Regarding our sample we can conclude that the rates of recurrence and malignant transformation was 33.8% and 15.4% respectively. In addition, the location of lesions in the gums compared to those found in the tongue was observed as a risk factor in patients who had recurrences (2.84 [1.07 to 7.54]). A trend among patients with a history of oral squamous cell carcinoma and the risk of developing malignant transformation (2.25 [0.62 to 8.10]) was observed. Complications associated with the process were 5 (7.7%).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados