La reconstrucció tafonòmica dels enterraments col·lectius
- Autores: Nuria Armentano Oller
- Directores de la Tesis: Assumpció Malgosa Morera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Molist i Montañà (presid.), Mª José Adserias Garriga (secret.), Francisco Etxeberria Gabilondo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 2 Citas
- Resumen
El material objecte d¿estudi d¿aquesta tesi són les restes paleoantrològiques de set conjunts funeraris d¿enterrament col¿lectiu de finals del III mil¿lenni, II mil¿lenni i primera meitat del I mil¿lenni cal BC del Mediterrani occidental: Can Filuà, Can Ballarà, Mas Vilalba, Cova de Montanissell, Cova des Pas, Balma Solans de Recots, La Cantorella. Tres d¿ells corresponen a enterraments en cova o balma, mentre que els altres corresponen a estructures subterrànies, ja siguin en fossa simple ¿ sovint definida com a sitja reutilitzada- o complexa (fossa-hipogeu).
El registre antropològic en total correspon a un nombre mínim de 169 individus, 77 procedents de coves, i 92 procedents de fosses, que van viure i morir fa entre 4000 i 3000 anys.
La tesi està formada per 18 articles que intenten entendre i explicar perquè les restes esquelètiques es troben de la manera que es troben en el moment de la seva exhumació. La posició que presenten les restes humanes in-situ, prèvies a l¿aixecament, sovint no és la mateixa en que les van deixar els seus contemporanis. Tampoc l¿aspecte extern que presenten els ossos no és sempre igual. A part de saber qui eren, quants eren, o com eren aquests protagonistes, en aquesta ocasió la Tesi s¿ha volgut centrar en què els va passar des que algú els va enterrar, i de quina manera es pot fer aquesta aproximació.
La reconstrucció de les pràctiques mortuòries i l¿estudi dels enterraments col¿lectius no és una tasca gens fàcil; sovint el registre antropològic resulta ambigu, no només per la complexitat que suposa la composició d¿un dipòsit osteològic que correspon a diversos individus, sinó pel seguit de modificacions post-deposicionals, tant naturals com culturals, que hi han actuat al llarg dels segles. Des de l¿eventual cerimònia fúnebre original que acompanyava la inhumació d¿un cos fa més de 3000 anys, fins a la intervenció arqueològica actual hauran passat molts incidents. Aquesta Tesi pretén entendre aquests dipòsits amb desordre aparent. Per això s¿aposta per un estudi integral de les restes, que inclou la interrelació de les dades i observacions de camp amb les dades de laboratori.
La investigació aporta també una metodologia clara i fàcil per a la reconstrucció tafonòmica d¿un jaciment amb restes humanes. Això la converteix en un model d¿aplicació molt útil i pràctic que permet la reconstrucció de dipòsits funeraris de qualsevol àmbit i cronologia.
