Síndrome coronària aguda i angioplàstia primària. Condicionants temporals, anatòmics i funcionals
- Autores: Oriol Rodríguez-Leor
- Directores de la Tesis: Antoni Bayes Genis (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: David García Dorado (presid.), Alfredo Bardají Ruiz (secret.), Juan Sanchis Forés (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
Tot i la seva curta vida la primera angioplàstia coronària la va dur a terme Andreas Grüntzig l'any 1977-, l'intervencionisme coronari percutani ha representat una revolució en el tractament de la patologia coronària i especialment de la síndrome coronària aguda. El seu esdeveniment ha modificat de forma significativa la història natural i el pronòstic d¿aquesta malaltia, que tot i això segueix sent la principal causa de mortalitat en la societat avançada en el segle XXI.
L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar diferents condicionants de l'angioplàstia coronària en el pacient agut, amb infart de miocardi amb elevació del segment ST i/o xoc cardiogènic, que estan relacionats amb el pronòstic: 1) Condicionants temporals (I). Anàlisi del retard fins a la reperfusió en pacients amb infart de miocardi amb elevació del segment ST en els que es realitza angioplàstia primària en funció del lloc on es realitza el primer contacte amb el sistema assistencial i de l'hora en que es realitza el procediment (publicació 1: Rodríguez-Leor O, Fernandez-Nofrerias E, Mauri F, Salvatella N, Carrillo X, Curos A, Serra J, Valle V, Bayes-Genis A. Anàlisis de los tiempos de atención en pacientes con infarto agudo de miocardio tratados con angioplastia primaria según su procedencia y según el horario de realización del procedimiento. Rev Esp Cardiol 2011;64(6):476-483).
2) Condicionants temporals (II). Anàlisi dels canvis en el retard fins a la reperfusió en pacients amb infart de miocardi amb elevació del segment ST en els que es realitza angioplàstia primària després de la integració d¿una xarxa local dins d¿una xarxa regional d'atenció a l'infart, el Codi Infart a Catalunya (publicació 2: Rodriguez-Leor O, Fernandez-Nofrerias E, Carrillo X, Mauri J, Salvatella N, Curos A, Serra J, Oliete C, Rivas C, Bayes-Genis A. Integration of a local into a regional primary angioplasty action plan (the Catalan Codi Infart network) reduces time to reperfusion. Int J Cardiol 2013;168(4):4354-4357).
3) Condicionants funcionals i anatòmics. Anàlisi del paper de l'accés transradial en pacients amb xoc cardiogènic en els que es realitza intervencionisme coronari percutani (publicació 3: Rodriguez-Leor O, Fernandez-Nofrerias E, Carrillo X, Mauri J, Oliete C, Rivas C, Bayes-Genis A. Transradial percutaneous coronary intervention in cardiogenic shock: a single-center experience. Am Heart J 2013;165(3):280-285).
4) Condicionants anatòmics. Anàlisi del paper de l'accés transradial en pacients amb edat superior a 75 anys amb infart amb elevació del segment ST en els que es realitza angioplàstia primaria (publicació 4: Rodriguez-Leor O, Fernandez-Nofrerias E, Carrillo X, Mauri J, Labata C, Oliete C, Rivas C, Bayes-Genis A. Results of primary percutaneous intervention in patients ¿75 years treated by the transradial approach. Am J Cardiol 2014;113(3):452-456).
Per la realització d'aquest treball s'ha confeccionat un registre prospectiu observacional de pacients consecutius tractats amb angioplàstia en el context de l'infart de miocardi amb elevació del segment ST i/o de xoc cardiogènic atesos en un centre terciari entre 2007 i 2013.
En la primera etapa del registre, entre 2007 i 2010, es va objectivar que, en pacients amb infart amb elevació del segment ST, l'anàlisi dels diferents intervals de temps entre l'inici dels símptomes i la reperfusió, permet identificar punts febles del sistema on es produeixen demores no justificades; i que el lloc on es realitzava el primer contacte mèdic (hospital amb disponibilitat d'angioplàstia primària, hospital sense disponibilitat d'angioplàstia primaria o atenció extrahospitalària pel SEM) tenia una clara influència en el retard. D'altra banda, la realització de la intervenció en horari laboral o en horari de guàrdia no influïa en el retard, en contra del que havien suggerit altres publicacions.
Amb la posada en marxa del Codi Infart, l'any 2010, es va aconseguir un salt qualitatiu important en l'organització de la xarxa que va comportar un increment del nombre de pacients amb infart que van rebre tractament de reperfusió i un increment en l'angioplàstia primària com a tractament d'elecció, alhora que es va disminuir de forma significativa el retard fins a la reperfusió quan es comparava amb el període previ.
L'anàlisi dels pacients amb xoc cardiogènic en els que es realitzava intervencionisme coronari va mostrar que l'accés radial és factible en dues terceres parts dels pacients i que l'absència de pols radial en el moment de la punció era la principal causa de triar la via femoral com a alternativa. Una troballa molt interessant d'aquest estudi va ser la relació entre l'accés radial i la disminució de la mortalitat en l'anàlisi multivariant.
En els pacients amb edat ¿75 anys als quals es va practicar angioplàstia primària, l'accés radial va ésser possible en quasi bé tots els casos (>95%). Tot i la complexitat dels pacients, que presentaven molta comorbiditat associada, el seguiment va demostrar una incidència de mortalitat i esdeveniments cardíacs majors (mort, reinfart o ictus) significativament inferior a la que s'havia reportat prèviament en aquest subgrup de pacients, però amb un perfil clínic més favorable, quan el procediment es realitzava per accés transfemoral.
