Epidemiologia de la fractura de fèmur a espanya (1997-2010)
- Autores: Francisco López Expósito
- Directores de la Tesis: Rafael Azagra Ledesma (dir. tes.), Emili Gené Tous (codir. tes.), Albert Selva O'Callaghan (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Vilardell Tarrés (presid.), Joan Miquel Nolla Sole (secret.), Josep Franch Nadal (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
L'osteoporosi representa un problema de salut important, doncs, juntament amb les caigudes, és la principal causa de la majoria de fractures òssies. Entre elles destaca la fractura de fèmur per la seva alta mortalitat i morbiditat en una societat amb una tendència progressiva a l¿envelliment. Les tendències temporals en la seva incidència han estat reportades en molts països desenvolupats. Aquestes dades a Espanya s'han realitzat de manera incompleta. Aquest estudi analitza la incidència de les fractures de fèmur en persones majors de 65 anys en un període de 14 anys (1997-2010).
Els objectius principals dels estudis són establir les tendències de la fractura de fèmur que s¿han produït en el període d'estudi i la seva variabilitat en el conjunt de l'Estat espanyol i en les diferents Comunitats Autònomes (CCAA).
S'han realitzat dos estudis que es complementen i permeten obtenir una informació global sobre la tendència en la incidència de fractura de fèmur a l'Estat Espanyol i sobre les diferencies en les taxes d'incidència entre les seves CCAA.
Es tracta d'estudis observacionals, retrospectius i analítics sobre les persones de 65 anys o més que han patit un fractura de fèmur a Espanya durant el període de 1997-2010. Aquests registres provenen del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) dels pacient atesos en el conjunt d'hospitals del país.
S¿analitzen 119.857 fractures de fèmur en homes i 415.421 en dones de 65 anys o més. Comparant períodes separats 10 anys (P1 enfront de P2), la taxa d¿incidència bruta/100.000 hab/any va augmentar un mitjana de 2,3%/ any en els homes i un 1,4%/any en dones. Amb taxes ajustades per edat, la taxa va augmentar una mitjana del 0,4%/ any en homes (p<0,0001), però va disminuir un 0,2%/ any en dones (p<0,0001). En els homes menors de 85 anys, la disminució no va ser significativa excepte en el grup de 70-74 anys, augmentat significativament a partir dels 85 anys (p<0,0001). En les dones, es va observar en els grups de menys de 80 anys una disminució significativa de la taxa ajustada a l¿edat, que augmenta de manera significativa a partir del 85 anys d'edat . Les taxes de mortalitat es van reduir un 22% en ambdós sexes i l¿índex d¿ envelliment va pujar un 30,1% en homes i un 25,2% en dones.
La taxa ajustada/100.000 hab/any va ser de 722,6 en dones i 248,8 en homes. Per sobre de la mitja en dones trobem 7 CCAA, entre les que destaquen Catalunya, C. Valenciana i Castella la Manxa. Per sota la mitjana n¿hi ha 6 CCAA, entre les que destaquen Canàries i Galícia. La diferència entre les CCAA amb major i menor taxa de fractura ajustada per població és un 44% menor en dones (Canàries enfront de Castella la Manxa) i un 50% menor en homes (Galicia enfront de Catalunya).
Podem concloure que hi ha un augment de la taxa bruta d'incidència de fractura de fèmur a Espanya en els darrers 14 anys, fet que reflexa un canvi en l'estructura de la població. En taxes ajustades s'observa una estabilització o lleugera disminució en els grups d'edat més joves, especialment en dones, que augmenta de nou, de manera important, en els grups d¿edat majors de 85 anys. S'observa una important variabilitat entre CCAA i per tant, zones geogràfiques, que, excepte a Canàries, és difícil d'explicar només per factors com l'edat, l'exposició solar o el gradient nord-sud.
