Resumen de La Utilització de les TIC en el processos d'ensenyament- aprenentatge a la Universitat de Lleida. Valoració i domini de professorat i estudiantat
La proliferació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha provocat una autèntica revolució en la societat en general. L'amplitud de tasques que es realitzen amb les TIC i la quantitat d'informació que avui dia podem trobar a Internet ens porta a considerar que estem davant una situació històrica de canvis conceptuals i paradigmàtics en molts àmbits de la nostra societat.
L'àmbit educatiu no és aliè a aquesta realitat i les institucions d'ensenyament superior també es veuen immerses en aquesta situació. L'aparició i l'ús de webs docents, la utilització de les TIC com a suport a la docència presencial i el desenvolupament de docència semipresencial o no presencial online són fets que es produeixen diàriament en qualsevol universitat del món. Per tant, sembla evident que la utilització d'aquestes tecnologies en els processos formatius a les universitats hauria d'implicar alguns canvis en la concepció del procés d'ensenyament-aprenentatge.
El treball que es presenta té com a objectiu general analitzar la utilització de les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge a la universitat, incidint especialment en la valoració i el domini de professorat i estudiantat.
L'estudi ha girat al voltant de tres aspectes: elements didàctics del procés formatiu (metodologia, recursos, interacció i avaluació), elements personals (valoració del procés, concepcions sobre l'ús de les TIC i domini de les eines) i, en referència a aquests dos elements, observar com hi afecta el nivell de presencialitat.
El treball de recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi de cas realitzat a la Universitat de Lleida entre els anys 2007 i 2010. Les fonts d'informació per al treball de camp van ser les planificacions de les assignatures, el professorat i l'estudiantat. Els instruments de recollida de dades que es van utilitzar van ser l'anàlisi documental, qüestionaris i entrevistes.
Els resultats van mostrar que no s'observen grans diferències en els elements didàctics segons la modalitat formativa. Es va detectar en general la tendència a oferir metodologies variades i a donar més protagonisme a l'estudiant. Tant professorat com estudiantat van valorar les TIC com un bon recurs formatiu si se'n fa un ús adequat d'acord amb uns objectius d'aprenentatge clars i una bona planificació del procés.
També vam poder observar que tant professorat com estudiantat valoren la presencialitat i la no presencialitat. La primera, bàsicament, per interactuar i resoldre dubtes; la segona, per al treball autònom i la consulta de materials. En general, també hem vist que en la formació no presencial es produeix un treball més aïllat per part dels estudiants.
En referència a la concepció de l'ús de les TIC en la docència, aquesta es revela positiva tant per al professorat com per a l'estudiantat. Ambdós consideren que aquestes són un bon instrument que cal potenciar.
Finalment, sobre el domini de les eines, es detecta tant en professorat com estudiantat una bona base de coneixement de les més genèriques (processador de textos, correu electrònic, fòrums, xats, wikis, blocs), alguns problemes amb eines d'edició d'imatge i so i menys domini en les que requereixen una major especialització, com l'ús de l'HTML bàsic i eines per crear webs dinàmiques.
http://hdl.handle.net/10803/31778
