La teoria de la democràcia en l'Escola de Frankfurt: del projecte deliberatiu de Jürgen Habermas a l'eticitat democràtica d'Axel Honneth

• Autores: Iván López Rodríguez
• Directores de la Tesis: Iván López Rodríguez (dir. tes.), Joan Vergés Gifra (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2015
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Brugué (presid.), Daniel Gamper (secret.), Joaquín Miguel Valdivielso Navarro (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Ciencias Humanas, del Patrimonio y de la Cultura por la Universidad de Girona
• Materias:
  • Ciencia política
    • Teoría política
  • Filosofía
    • Filosofía social
      • Filosofía política
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Horkheimer and Adorno laid the foundations of Critical Theory from three basic disciplines: economics, psychology and studies around the culture. The second generation of Frankfurtians authors (Habermas) clearly prioritizes the philosophy of language at the expense of other disciplines, such as psychology. However, with Axel Honneth, Critical Theory gets back two elements of the first generation that had been forgotten in the second: first, the discipline of psychology in the analysis of society and, secondly, emancipatory dimension of work. In contrast to Habermas deliberative model, Honneth articulates a conception of democracy based on the ethical ideal of individual liberty. Beyond the participation of citizens in deliberative processes –so we can summarize their proposal– democracy must guarantee individual freedom that is inherent in other two areas of ethical life: personal relationships and labor relations Horkheimer i Adorno estableixen els fonaments de la Teoria Crítica a partir de tres disciplines bàsiques: l’economia, la psicologia i els estudis envers la cultura. La segona generació d’autors francfortians (Habermas) prioritza clarament la filosofia del llenguatge en detriment d’altres disciplines com la psicologia. Tanmateix, amb Axel Honneth, la Teoria Crítica recupera dos elements de la primera generació que havien estat oblidats en la segona: d’una banda, la disciplina de la psicologia en l’anàlisi de la societat i, de l’altra, la dimensió emancipadora del treball. A diferència del model deliberatiu de Habermas, Honneth articula una concepció de la democràcia basada en l’ideal ètic de la llibertat individual. Més enllà de la participació de la ciutadania en processos de deliberació –així es pot resumir la seva proposta–, la democràcia ha de garantir la llibertat individual que és inherent a les altres dues esferes de l’eticitat: les relacions personals i les relacions laborals