The main objective of this thesis is to characterize and evaluate the capacity of cork and by-products of the cork industry (collectively called as cork samples) as biosorbents of aqueous polycyclic aromatic hydrocarbons (PAHs). In order to achieve this goal, the following studies were performed. One of the considered applications for the reuse of treated water is for boiled cork planks given that, this not only would improve the water resources management but also would increase the added value of the by-products from the cork industry using it in the sector itself. According to this, an economical study of the process was performed. Finally, the possibility of regenerating the contaminated biosorbent using biodegration to remove previously PAH adsorbed, was evaluated. In this case, three ligninolytic fungi (with degradation capacity previously reported) and three non-ligninolytic fungi characteristic of cork itself was used to inoculate polluted cork with anthracene (chosen as a representative PAH). The identification of anthracene degradation products generated and the elucidation of degradation pathway in the fungus showing the highest anthracene removal were performed. This last step of the thesis is very important as it closes the cork cycle as biosorbent of PAHs L'objectiu general d'aquesta tesi ha estat caracteritzar i avaluar la capacitat del suro i subproductes (en conjunt anomenats mostres de suro) de la indústria surera com a biosorbents d'hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) presents en l'aigua d'escorrentia. Per tal d’assolir aquest objectiu s’han dut a terme una sèrie d’estudis que es detallen a continuació. Un dels usos que s’ha contemplat per a la reutilització de l’aigua d’escorrentia tractada és la seva aplicació en la bullida de les planxes de suro donat que això, no només implicaria millores en la gestió dels recursos hídrics, sinó que també donaria valor afegit a un subproducte del sector surer aplicant-lo en el propi sector. També s'ha avaluat la possibilitat de regenerar el biosorbent contaminat eliminant els HAPs que ha adsorbit anteriorment, a partir de la biodegradació. En aquest cas, el suro contaminat amb antracè o HAP escollit com a compost representatiu, s'ha inoculat amb tres fongs ligninolítics (amb activitat degradadora contrastada) i tres fongs no ligninolítics característics del suro. Després, s'han identificat els productes intermedis generats durant la descontaminació, i s'ha proposat el mecanisme de degradació de l'antracè pel fong que ha presentat major capacitat de degradació. Aquesta darrera etapa és molt important ja que tanca el cicle de l'ús del suro com a biosorbent d'HAPs
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados