Resumen de Ciudades des-tramadas. Políticas locales de Cohesión Social Urbana. Un estudio comparado de políticas públicas locales en territorios excluidos. Aportes de diseño.
[EN] This Thesis proposes to analyze local policies carried out in Latin American cities, in order to inquire about its contribution to Urban Social Cohesion (CSU). The instrument applied was specially developed for this aim, it is called Matrix of Contribution to Urban-Social Cohesion (MCCSU) and has the purpose of getting to know its behavior from a comparative study and to propose a model of intervention in excluded territories. The conceptual framework that guides this Thesis is the one of social cohesion related to the historic Latin-American tradition. The CSU is considered an expression of the combination of exclusion and segregation (Subirats, 2006) and governance as an implication of multiple actors in the configuration of public policy, highlighting the sense of belonging and social empowerment. This work starts from the acknowledgement of two facts: the existence in cities of phenomena that are materialized in more or less (un)bearable levels of exclusion, poverty, violence and uprooting, that attempt against CSU; and the search in some cities for alternatives of territorial intervention with the purpose of moving towards more cohesive cities. Within this framework, far-reaching questions arise: ¿Is it possible to contribute to Social Cohesion from urban-territorial interventions in excluded areas? ¿Which designs are more appropriate for this purpose? This Thesis aims to advance in the search for answers to these situations by applying the MCCSU in a comparative study of three territorial policies: Comprehensive Urban Projects of Medellin (Colombia), Favela Barrio of Rio de Janeiro (Brazil) and Rosario Habitat of Rosario (Argentina). Its main results are these: it is verified the presence of a strategic perspective in the design of territorial policies and a clear orientation towards excluded territories. In some of the experiences it is demonstrated with clarity, the contribution to CSU from connectivity interventions and the development of public space. The attendance of institutions, actions and resources turns out very consolidated and multidimensionality is widely recognized as an intervention modality; here, the institutional modality is determining, as the need of an active, innovative and participatory state is highlighted. It is seen that social and community participation are key, since the CSU means a process of societal implication and empowerment, like management modalities mean articulation and coordination among public actors and between them and privates. Results indicate an advantage of the urban - environmental dimension over the social-economic one, pointing out a fiscal tendency: provision of basic services, infrastructure and cultural and sports equipment, and in a decreasing incidence education, health care and employment promotion. It is notable the strength shown in the development of public space as a meeting place and citizen empowerment. The social-economic dimension is comparatively the weakest one, revealing the difficulties to influence in the more structural components, such as employment generation, educational insertion and health promotion. Access to justice, decrease of digital divide and employment promotion are repeatedly the weakest components. Finally, from the comparative study that examines the MCCSU, this is proposed as a design model of intervention for excluded territories, organizing in a simple way dimensions and components involved in the territorial complexity, it establishes a number of components that are common to excluded territories, and it gives adaptability from its specificity. The proposed model is assumed as a tool of political nature, it involves multiple actors and centrality in the government agenda. It is not a finished model and points out regularities without eliminating tensions caused by contradictions of the intervention field. [ES] Esta Tesis se propone analizar políticas locales llevadas adelante en ciudades de AL para indagar acerca de su contribución a la Cohesión Social Urbana (CSU). Se aplica un instrumento desarrollado a tal fin denominado Matriz de Contribución a la Cohesión Social Urbana (MCCSU) con el propósito de conocer, a partir de un estudio comparado, el comportamiento de la misma y proponer un modelo de intervención en los territorios excluidos. El marco conceptual que recorre la Tesis es el de la cohesión social relacionada con la tradición histórica latinoamericana. Se considera la CSU como expresión de la combinación de exclusión y segregación (Subirats, 2006) y la gobernanza como implicación de múltiples actores en la configuración de la política pública, poniendo en valor el sentido de pertenencia y el empoderamiento societal. El trabajo parte del reconocimiento de dos hechos: la existencia en las ciudades de fenómenos que se materializan en niveles más o menos (in)soportables de exclusión, pobreza, violencia y desarraigo que atentan contra la CSU y la búsqueda en algunas ciudades, de alternativas de intervención territorial con el fin de avanzar hacia ciudades más cohesionadas. En este marco surgen interrogantes de gran alcance: ¿Es posible contribuir a la CS a partir de intervenciones territoriales urbanas en zonas excluidas? ¿Qué diseños son los más apropiados para ese fin? Esta Tesis pretende avanzar en la búsqueda de respuestas a estas situaciones, y lo hace aplicando la MCCSU en un estudio comparado de tres políticas territoriales: Proyectos Urbanos Integrales de Medellín (Colombia), Favela Barrio de Río de Janeiro (Brasil) y Rosario Hábitat de Rosario (Argentina). Sus principales resultados son los siguientes: se verifica la presencia de perspectiva estratégica en el diseño de las políticas territoriales y una clara orientación hacia los territorios excluidos. Resulta muy consolidada la concurrencia de instituciones, acciones y recursos en el territorio y es ampliamente reconocida la multi dimensionalidad; la dimensión institucional resulta determinante en tanto se pone de relieve la necesidad de un Estado activo, innovador y participativo. Se advierte que la participación social y comunitaria es clave, en tanto la CSU significa un proceso de implicación y empoderamiento societal. Los resultados indican una ventaja de la dimensión urbano ambiental sobre la económica social, señalando una tendencia más fiscalista: dotación de infraestructuras de servicios básicos y de equipamientos culturales y deportivos y, en menor incidencia, educativos, sanitarios y para la promoción de empleo. Muestra fortaleza el desarrollo de espacio público como lugar de encuentro y empoderamiento ciudadano. En tanto la dimensión socio económica resulta comparativamente la más débil; poniendo en evidencia las dificultades para incidir en los componentes más estructurales, como son la generación de empleo, la inserción educativa y la promoción de la salud. El acceso a la justicia, la disminución de la brecha digital y la promoción de empleo, son los componentes recurrentemente más débiles. El estudio indica que la integralidad contribuye a la CSU; se muestra un avance sustantivo en la comprensión de la complejidad de la problemática que se aborda y de los límites y consecuencias negativas de la gestión sectorial y fragmentada. Finalmente somete a examen a la MCCSU, se la propone como un modelo de diseño de intervención para los territorios excluidos, organizando de manera simple las dimensiones y componentes implicados en la complejidad territorial; establece un número de componentes comunes a los territorios excluidos, y le da adaptabilidad desde su especificidad. El modelo propuesto se asume como una herramienta de carácter político, involucra múltiples actores y la centralidad en la agenda de gobierno. No se trata de un modelo acabado y señala las regularidades sin eliminar las t [CAT] Aquesta Tesi es proposa analitzar polítiques locals dutes endavant en ciutats d'Amèrica Llatina per indagar sobre la seua contribució a la Cohesió Social Urbana (CSU). S'aplica un instrument desenvolupat amb aquesta finalitat denominat Matriu de Contribució a la Cohesió Social Urbana (MCCSU) amb el propòsit de conèixer, a partir d'un estudi comparat, el comportament de un model d'intervenció en els territoris exclosos. El marc conceptual que recorre la Tesi és el de la cohesió social relacionada amb la tradició històrica llatinoamericana. Es considera, la CSU com a expressió de la combinació d'exclusió i segregació (Subirats, 2006) i la governança com a implicació de múltiples actors en la configuració de la política pública, posant en valor el sentit de pertinença i l'apoderament societal. El treball parteix del reconeixement de dos fets: l'existència a les ciutats de fenòmens que es materialitzen en nivells més o menys (in) suportables d'exclusió, pobresa, violència i desarrelament que atempten contra la CSU i la recerca en algunes ciutats, d'alternatives d'intervenció territorial per tal d'avançar cap a ciutats més cohesionades. En aquest marc sorgeixen interrogants: És possible contribuir a la CS a partir d'intervencions territorials urbanes en zones excloses? Què dissenys són els més apropiats per a aquesta fi? Aquesta Tesi pretén avançar en la recerca de respostes a aquestes situacions, i ho fa aplicant la MCCSU en un estudi comparat de tres polítiques territorials: Projectes Urbans Integrals de Medellín (Colòmbia), Favela Barri de Rio de Janeiro (Brasil) i Rosario Hàbitat de Rosario (Argentina). Els seus principals resultats són els següents: es verifica la presència de perspectiva estratègica en el disseny de les polítiques territorials i una clara orientació cap als territoris exclosos. Resulta molt consolidada la concurrència d'institucions, accions i recursos en el territori i és àmpliament reconeguda la multi dimensionalitat; la dimensió institucional resulta determinant en tant es posa en relleu la necessitat d'un Estat actiu, innovador i participatiu. S'adverteix que la participació social i comunitària és clau, en tant la CSU significa un procés d'implicació i empoderament societal, igual que les modalitats de gestió que signifiquen articulació i coordinació entre els actors públics i entre ells i els privats. Els resultats indiquen un avantatge de la dimensió urbà ambiental sobre l'econòmica social: dotació d'infraestructures de serveis bàsics i d'equipaments culturals i esportius i, en menor incidència, educatius, sanitaris i per a la promoció d'ocupació. Mostra fortalesa el desenvolupament d'espai públic com a lloc de trobada i empoderament ciutadà. En tant la dimensió soci econòmica resulta comparativament la més feble, posant en evidència les dificultats per incidir en els components més estructurals, com són la generació d'ocupació, la inserció educativa i la promoció de la salut. L'accés a la justícia, la disminució de la bretxa digital i la promoció d'ocupació són els components recurrentment més febles. L'estudi indica que la integralitat contribueix a la CSU. Indica un avanç substantiu en la comprensió de la complexitat de la problemàtica que s'aborda i dels límits i conseqüències negatives de la gestió sectorial i fragmentada. Finalment a partir de l'estudi comparat que sotmet a examen a la MCCSU, es proposa com un model de disseny d'intervenció per als territoris exclosos, organitzant de manera simple les dimensions i components implicats en la complexitat territorial; estableix un nombre de components comuns als territoris exclosos, i li dóna adaptabilitat des de la seua especificitat. El model proposat s'assumeix com una eina de caràcter polític, involucra múltiples actors i la centralitat en l'agenda de govern. No es tracta d'un model acabat i assenyala les regularitats sense eliminar les t
