Ir al contenido

Dialnet


Carlo Scarpa: La abstracción como ornamento de lo sublime

  • Autores: Andres Ros Campos
  • Directores de la Tesis: Juan María Songel González (dir. tes.), Alfonso Díaz Segura (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Politècnica de València ( España ) en 2016
  • Idioma: español
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: RiuNet
  • Resumen
    • [EN] The hypothesis of this research is the use of abstraction as an argument for the exceptional architecture, which throughout it is linked to avant-garde artistic tendencies. It alludes to the essence, in a philosophical attitude next to modern phenomenology, which translates to debug through the application of geometry. The mechanism of abstraction applied to the creative methodology, art, architecture and design, consists of a first decomposition into its basic elements, that will allow to rebuild the set, sometimes transgressing the original order, to obtain a new order compositional parts, in which compositives elements can be read with some autonomy. The result of abstraction is therefore a restructuring that results in clearance, allowing the initial set stripping from unit assembly, that hid its own elements. Mastering this concept allows masters advances in architectural space, from the destruction of the box by Frank Lloyd Wright, the neoplasticists theories of Theo van Doesburg, to the theories of Le Corbusier. In this contribution it seemed fair and appropriate to recognize the work of Carlo Scarpa. His work conveys an emotion that goes beyond beauty, surpassing the magnitude of the scale. His intention was always to escape mediocrity and beat the beauty known. But how it can overcome the beauty known? This research aims to demonstrate the use of the abstract mechanism for this purpose. The objective is therefore to link their project to the elementary mechanisms of abstraction methodology. While fleeing from the figurative, doesn't reject the ornamental, throughout a refined geometry that fits with the precepts of modern architecture, staying in the range of the decorum. The ability of analysis and deduction of the essence of designed, allowed him to intervene in architectural restorations and treat museography theme with exquisite sensitivity. Each solution is studied in detail, in order to enhance the qualities of both, the architectural work, and the piece of art to be exhibited. There is therefore a double meaning in this investigation. On the one hand the concept of the abstract, and the other, the application of it to the work of Carlo Scarpa in order to transcend beauty. [ES] La hipótesis de esta investigación es la utilización de la abstracción como argumento de lo excepcional en la arquitectura, que a través de él se vincula a tendencias artísticas de vanguardia. Alude a la esencia, en una actitud filosófica próxima a la fenomenología moderna, que se traduce en depuración, mediante la aplicación de la geometría. El mecanismo de la abstracción, aplicado a la metodología creativa, del arte, la arquitectura o el diseño, consiste en una primera descomposición en sus elementos fundamentales, que permitirá recomponer el conjunto, transgrediendo en ocasiones el orden original, para obtener un nuevo orden en el que las partes compositivas se pueden leer con cierta autonomía. El resultado de la abstracción es por tanto una recomposición que se traduce en depuración, que permite despojar, al conjunto inicial, de la unidad que ocultaba sus elementos propios. Dominar este concepto permite a los maestros avances en el espacio arquitectónico, desde la ruptura de la caja de Frank LLoyd Wright, a las teorías neoplasticistas de Theo van Doesburg, pasando por las teorías de Le Corbusier. En esta aportación me parecía ecuánime y apropiado reconocer la labor de Carlo Scarpa. Su obra transmite una emoción que va más allá de la belleza, superando la magnitud de la escala. Su intención fue siempre huir de la mediocridad y superar la belleza conocida, pero ¿Cómo se consigue superar la belleza conocida? Esta investigación pretende demostrar la utilización del mecanismo de lo abstracto para este fin. El objetivo es por tanto, vincular su metodología proyectual a los mecanismos elementales de la abstracción. A la vez que huye de lo figurativo, no rechaza lo ornamental, a través de una depurada geometría que encaja con los preceptos de la arquitectura moderna, manteniéndose en el rango de lo decoroso. La capacidad de análisis y de deducción de la esencia de lo diseñado le permitió intervenir en restauraciones arquitectónica precursoras y tratar el tema museográfico con exquisita sensibilidad. Cada solución se estudia con minuciosidad, con el objetivo de realzar las cualidades, tanto de la obra arquitectónica, como de la pieza de arte a exponer. Existe pues una doble lectura en esta investigación. Por un lado el propio concepto de lo abstracto y por otro, la aplicación del mismo a la obra de Carlo Scarpa con el objetivo de trascender la belleza. [CAT] La hipòtesi d'aquesta investigació és la utilització de l'abstracció com argument del que és excepcional en l'arquitectura, que a través d'ell es vincula a tendències artístiques d'avantguarda. Al·ludeix a l'essència, en una actitud filosòfica pròxima a la fenomenologia moderna, que es tradueix en acendrament, mitjançant l'aplicació de la geometria. El mecanisme de l'abstracció, aplicat a la metodologia creativa, de l'art, l'arquitectura o el disseny, consisteix en una primera descomposició en els seus elements fonamentals, que permetre recompondre el conjunt, transgredint a vegades l'orde original, per a obtenir un nou orde en el qual les parts compositives es poden llegir en certa autonomia. El resultat de l'abstracció és per tant una recomposició que es tradueix en acendrament, que permet despullar el conjunt inicial de la unitat, que amagava els seus elements propis. Dominar aquest concepte permet als mestres avanços en l'espai arquitectònic, des de la ruptura de la caixa de Frank Lloyd Wright, a les teories Neoplasticistes de Theo van Doesburg, passant per les teories de Le Corbusier. En aquest aportament em semblava equànime i apropiat reconéixer la llavor de Carlo Scarpa. La seua obra transmet una emoció que va més enllà de la bellesa, superant la magnitud de l'escala. La seua intenció va ser sempre fugir de la mediocritat i superar la bellesa coneguda, però ¿Com s'aconsegueix superar la bellesa coneguda? Aquesta investigació pretén demostrar la utilització del mecanisme de l'abstracció per a aquest fi. L'objectiu és per tant, vincular la seua metodologia projectual als mecanismes elementals de l'abstracció. Al mateix temps que fuig del figuratiu, no rebutja l'ornamental, a través d'una depurada geometria que encaixa en els preceptes de l'arquitectura moderna, mantenint-se en el ranc del decorós. La capacitat d'anàlisis i de deducció de l'essència del dissenyat li permet intervenir en restauracions arquitectòniques precursores i tractar el tema Museogràfic amb exquisita sensibilitat. Cadascuna de les solucions s'estudia amb minuciositat, amb l'objectiu de realçar les qualitats, tant de l'obra arquitectònica, com de la peça d'art a exposar. Existeix puix una doble lectura en aquesta investigació. Per un costat el mateix concepte de l'abstracte i per altre, l'aplicació del mateix a l'obra de Carlo Scarpa amb l'objectiu de transcendir la bellesa.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno