La present tesi doctoral aborda les dinàmiques subsistenciales dels hominins del Plistocè mitjà a través de l'estudi zooarqueológico de dos conjunts faunístics procedents del jaciment de la Gran Dolina a la Serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya); el llit d'ossos de bisó de TD10.2 (400 ka) i el llit d'ossos de TD10.1 (250 ka). El mètode emprat per a l'anàlisi es basa en la tafonomia arqueològica i ha tingut en compte la composició taxonòmica i anatòmica dels conjunts, els perfils de mortalitat, els processos de conservació diferencial del registre fòssil, els índexs d'utilitat alimentària, les anàlisis de fragmentació i fracturació dels ossos i les modificacions tafonòmiques observades en la superfície dels ossos. Basant-se aquesta anàlisi hem pogut establir un origen antròpic de tots dos conjunts. En el cas de TD10.2 ens trobem davant d'una acumulació generada per l'ús de la cavitat dels drets de caça-escorxador utilitzat de forma estacional per a la caça comunal de bisons, en el que suposa la constatació més antiga d'aquest tipus de pràctica cinegètica a la evolució humana. En el cas de TD10.1 el sòl d'ocupació representa un campament residencial en què es van acumular les restes de les preses caçades pels hominins, principalment cérvols, cavalls i bisons d'edat adulta. El canvi d'ús del jaciment té com a conseqüència importants canvis en la composició i tafonomia dels conjunts faunístics. Mentre que en TD10.2 tan sols observem una faceta, probablement no la més habitual, de la subsistència, el cas de TD10.1 ens permet albirar la vida quotidiana dels ocupants del jaciment. Els resultats obtinguts en aquest treball indiquen que els hominins del Plistocè mig de la Serra d'Atapuerca van ser eficients caçadors que van basar la seva subsistència en els grans ungulats.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados